Església de Santa Maria
(Falset - Priorat)


Falset - Església de Santa Maria

Falset - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)

Falset - Església de Santa Maria

Falset - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)

Falset - Església de Santa Maria

Falset - Església de Santa Maria (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2020)

Falset - Església de Santa Maria

Falset - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)

Falset - Església de Santa Maria

Falset - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)

Falset - Església de Santa Maria

Falset - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)

Falset - Església de Santa Maria

Falset - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)

Falset - Església de Santa Maria

Falset - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)

Falset - Església de Santa Maria

Falset - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)

Falset - Església de Santa Maria

Falset - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)

Falset - Església de Santa Maria. Campanar

Falset - Església de Santa Maria. Campanar (Foto: Albert Esteves, 2026)

Falset - Església de Santa Maria. Pica baptismal (segle XVI-XVII)

Falset - Església de Santa Maria. Pica baptismal (segle XVI-XVII) (Foto: Albert Esteves, 2026)

Falset - Església de Santa Maria. Capella de Santíssim

Falset - Església de Santa Maria. Capella de Santíssim (Foto: Albert Esteves, 2026)

Falset - Església de Santa Maria (F.Vidal Barraquer, 2020)

Falset - Església de Santa Maria (F.Vidal Barraquer, 2020) (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2020)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVIII
EstilBarroc
Situació Plaça de Sant Jordi, 3
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
Es va construir entre 1768 i 1780, any en què va ser consagrada. Va substituir, com a parroquial, a l'església gòtica del castell. Hi ha dubtes sobre qui va ser el tracista ja que la documentació esmenta al mestre d'obres de Cornudella, Miquel Forner, i al constructor de l'església de Ginestar, Joan Sentís. Tanmateix, se sap amb certesa que van dirigir l'obra Joan i Josep Antoni Olivé -pare i fill- de Falset. En la construcció del nou temple es van fer servir materials procedents de l'església antiga i del castell.

És un edifici amb planta de saló, de tres naus, separades amb columnes de capitell compost, i absis poligonal. La nau central està coberta amb volta de canó amb llunetes i les laterals amb voltes d'aresta. Al creuer hi un cimbori, cobert amb cúpula. Les naus són de la mateixa alçada, fet que impedeix la presència de finestrals alts. La porta és d'arc escarser, flanquejada amb columnes cilíndriques de capitell compost, les quals sostenen un entaulament centrat per una fornícula on ara hi ha una imatge moderna de la Mare de Déu. El campanar segueix el model que va imposar fra Josep de la Concepció a finals del segle XVII i està considerat pels estudiosos com un model d'altres que es va construir posteriorment a les comarques tarragonines. Procedeix de l'església antiga la pica baptismal, gallonada, dels segles XVI-XVII.

L'any 1887, el temple es va ampliar amb la construcció de la capella del Santíssim.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català