Forns de rajolers i forns de calç
(Capçanes - Priorat)


Capçanes - Forn rajoler dels Horts

Capçanes - Forn rajoler dels Horts (Foto: Cos d'Agents Rurals -invarquit.cultura.gencat.cat-, 2012)

Capçanes - Forn rajoler del Mas d'en Francisco

Capçanes - Forn rajoler del Mas d'en Francisco (Foto: Cos d'Agents Rurals -invarquit.cultura.gencat.cat-, 2012)

Capçanes - Forn rajoler del Mas Collet

Capçanes - Forn rajoler del Mas Collet (Foto: Cos d'Agents Rurals -invarquit.cultura.gencat.cat-, 2012)

Capçanes - Forn de calç de la Font d'en Teixà

Capçanes - Forn de calç de la Font d'en Teixà (Foto: Cos d'Agents Rurals -invarquit.cultura.gencat.cat-, 2012)

Capçanes - Forn de calç del barranc del Collet

Capçanes - Forn de calç del barranc del Collet (Foto: Cos d'Agents Rurals -invarquit.cultura.gencat.cat-, 2013)

Capçanes - Forn de calç les Taules

Capçanes - Forn de calç les Taules (Foto: Cos d'Agents Rurals -invarquit.cultura.gencat.cat-, 2012)

Capçanes - Forn de calç Mas de la Vall

Capçanes - Forn de calç Mas de la Vall (Foto: Cos d'Agents Rurals -invarquit.cultura.gencat.cat-, 2012)



TipusCabanes de pedra, forns i pous de gel
PeríodeSegle XIX
Situació Repartits pel terme
Els forns de calç i els forns rajolers constitueixen una part essencial del patrimoni preindustrial de Capçanes. Escampats per diferents indrets del terme, són el testimoni d'unes activitats artesanals que complementaven l'economia agrícola tradicional, aprofitant els recursos naturals de l'entorn: la pedra calcària, l'argila, la llenya i l'aigua. La seva activitat fou especialment intensa durant el segle XIX i les primeres dècades del XX, coincidint amb una elevada demanda de calç per a la construcció. La major part de forns de calç es troben en mal estat i envaïts per la vegetació. Alguns forns rajolers, en canvi, conserven gairebé intacta la seva estructura, amb les voltes de rajol -ogival al forn dels Horts- i les cambres de combustió i cocció.

Per als forns de calç, generalment s'aprofitava un marge o un vessant del terreny per excavar-hi una cambra cilíndrica o lleugerament troncocònica, revestida amb pedra seca o maçoneria. A la part inferior s'obria la boca del forn, per on s'alimentava el foc, mentre que la part superior servia per carregar les pedres calcàries. Aquest sistema permetia assolir temperatures d'entre 900 i 1.000 °C durant diversos dies seguits, fins a transformar la pedra calcària en calç viva.

Pel que fa als forns rajolers o forns d'obra, destinats a la fabricació de rajoles, maons, teules, etc., se situaven prop dels jaciments d'argila, amb disponibilitat d'aigua per preparar el fang i de boscos que proporcionaven la llenya necessària per a la cocció.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català