| Tipus | Cabanes de pedra, forns i pous de gel |
| Període | Segle XIX |
| Situació |
Repartits pel terme |
Els forns de calç i els forns rajolers constitueixen una part essencial del patrimoni preindustrial de Capçanes. Escampats per diferents indrets del terme, són el testimoni d'unes activitats artesanals que complementaven l'economia agrícola tradicional, aprofitant els recursos naturals de l'entorn: la pedra calcària, l'argila, la llenya i l'aigua. La seva activitat fou especialment intensa durant el segle XIX i les primeres dècades del XX, coincidint amb una elevada demanda de calç per a la construcció. La major part de forns de calç es troben en mal estat i envaïts per la vegetació. Alguns forns rajolers, en canvi, conserven gairebé intacta la seva estructura, amb les voltes de rajol -ogival al forn dels Horts- i les cambres de combustió i cocció.
Per als forns de calç, generalment s'aprofitava un marge o un vessant del terreny per excavar-hi una cambra cilíndrica o lleugerament troncocònica, revestida amb pedra seca o maçoneria. A la part inferior s'obria la boca del forn, per on s'alimentava el foc, mentre que la part superior servia per carregar les pedres calcàries. Aquest sistema permetia assolir temperatures d'entre 900 i 1.000 °C durant diversos dies seguits, fins a transformar la pedra calcària en calç viva.
Pel que fa als forns rajolers o forns d'obra, destinats a la fabricació de rajoles, maons, teules, etc., se situaven prop dels jaciments d'argila, amb disponibilitat d'aigua per preparar el fang i de boscos que proporcionaven la llenya necessària per a la cocció.