| Tipus | Edifici religiós |
| Període | Segle XIII a XV |
| Situació |
Prop del camí vell d'Albarca a Margalef |
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
Situada als peus del massís del Montsant, l'ermita s'inscriu en la llarga tradició eremítica del Montsant, territori estretament vinculat a la vida contemplativa i a la influència de la cartoixa d'Escaladei. Malgrat la seva denominació actual, la titular original del temple fou Santa Bàrbara, advocació que es mantingué fins ben entrat el segle XVI. Cap a l'any 1550, fra Jeroni de l'Albi (o fra Llorenç Julià, segons altres fonts), hi introduí la devoció a Sant Antoni de Pàdua, que va acabar esdevenint la principal. El 1580, es va ampliar la casa de l'ermità, refeta a finals del segle XIX, i cap al 1960, es va transformar en casa de colònies. Al llarg dels segles, ha estat un important centre de devoció popular i encara avui conserva aquesta funció, amb la celebració de l'aplec de Sant Antoni el 13 de juny i el de Santa Bàrbara el 24 d'agost.
L'edifici presenta una arquitectura senzilla, d'arrel romànica, adaptada a la topografia del lloc. Consta d'una nau rectangular coberta i adossada a la roca de la muntanya, fet que li confereix una planta irregular. A la part posterior, s'hi afegeix l'antiga casa de l'ermità, de dos pisos, integrada en el conjunt. La façana, precedida d'un atri, presenta portal adovellat de mig punt i un campanar d'espadanya d'un sol ull, el qual conserva una campana singular confeccionada a partir d'una antiga bomba.