| Tipus | Nucli urbà |
| Període | Segle XIII a XV |
| Situació |
Crtra. T-3225. km 8 |
| Interès | Especial interès  |
La combinació entre l'espectacular entorn natural, el patrimoni arquitectònic i la memòria històrica fa de Siurana un dels conjunts monumentals i paisatgístics més singulars de Catalunya. S'assenta en un altiplà rocós situat a gairebé 740 m d'altitud, damunt d'un impressionant cingle de roca calcària que domina la vall del riu Siurana i l'embassament del mateix nom. La seva posició estratègica, envoltada de penya-segats gairebé inexpugnables, explica la seva importància històrica com a plaça forta i punt de control del territori. L'accés al poble es fa per una única carretera que segueix la carena, reforçant la sensació d'aïllament i de fortalesa natural.
Té un origen molt antic, tot i que assolí la màxima rellevància durant l'època andalusina, quan esdevingué el centre d'un extens territori fronterer (la taifa o valiat de Siurana), que comprenia bona part de les actuals comarques del Priorat i del Baix Camp. La fortalesa musulmana, establerta aprofitant les excepcionals condicions defensives del penyal, fou l'últim reducte islàmic de Catalunya.
L'any 1153, després d'un llarg setge dirigit per Bertran de Castellet sota les ordres de Ramon Berenguer IV, Siurana fou conquerida pels exèrcits cristians. La tradició situa en aquest episodi la llegenda de la reina mora Abdelàzia, que, abans de rendir-se, es llançà amb el seu cavall pels cingles, deixant-hi la coneguda "petjada del cavall". Amb la conquesta s'inicià la reorganització feudal del territori i la repoblació cristiana, convertint-se en cap d'una baronia vinculada successivament a diverses jurisdiccions nobiliàries.
A partir dels segles XIV i XV, la pèrdua de la funció militar i l'aïllament geogràfic provocaren un progressiu estancament demogràfic. Aquesta circumstància, però, ha afavorit la conservació de la fesomia històrica del nucli, que avui constitueix un dels conjunts medievals més ben preservats de Catalunya.
El reduït nucli urbà presenta una estructura compacta i adaptada a la topografia del penyal. Els carrers, estrets i irregulars, segueixen les corbes del relleu i desemboquen en petites places que articulen el conjunt. Les edificacions, construïdes principalment amb pedra local, conserven nombrosos elements tradicionals, com portals adovellats, llindes monolítiques, escales exteriors i cobertes de teula àrab, configurant una imatge homogènia i de gran valor patrimonial.
A l'extrem oriental del poble, s'alcen les restes del castell de Siurana, del qual es conserven fragments de muralla, basaments i diverses estructures defensives, testimonis de la seva antiga funció estratègica. Al costat del recinte castral, es troba l'església romànica de Santa Maria de Siurana, construïda entre els segles XII i XIII. És un dels exemples més destacats del romànic català de transició, amb una portada decorada de gran qualitat escultòrica i una notable integració en el paisatge.
El conjunt urbà manté una estreta relació amb el medi natural que l'envolta. Els espadats, les panoràmiques sobre la serra de Montsant, les muntanyes de Prades i la vall del riu Siurana converteixen el poble en un indret d'un extraordinari valor paisatgístic.