Església de Sant Esteve
(Tavèrnoles - Osona)

L’església parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles és un dels exemples més notables de l’arquitectura romànica llombarda d’Osona. Situada al nucli antic, al peu del vessant occidental de la serra de Savassona, conserva bona part de l’estructura i de la decoració exterior pròpies de la construcció del segle XI, malgrat les transformacions que experimentà durant l’època barroca i la restauració del segle XX.

El lloc de Tavèrnoles i la seva església, ja amb funcions parroquials, apareixen documentats l’any 981. L’edifici actual va ser construït probablement entorn de l’any 1070, en el context de l’expansió de l’arquitectura romànica llombarda a les terres d’Osona. El 1078, el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, infeudà l’església, juntament amb altres béns, a Ramon Folc, vescomte de Cardona. La infeudació fou renovada el 1086, després que el vescomte hagués disposat en el seu testament el retorn de les esglésies a la canònica de Sant Pere de Vic.

Durant els segles XVII i XVIII, el temple experimentà diverses reformes per adaptar-lo a les necessitats litúrgiques del moment. L’any 1628 s’hi obriren capelles laterals i es modificà la disposició d’alguns espais. Una nova intervenció, documentada el 1728, comportà el trasllat de la porta d’accés a la façana de ponent, la construcció d’un nou portal, la incorporació d’un cor i el sobrealçat de la coberta de la nau. La data de 1728 figura a la llinda del portal actual. Durant la dècada de 1960, es va dur a terme una restauració, dirigida per l’arquitecte Camil Pallàs. La intervenció pretenia recuperar la configuració romànica del temple: se suprimiren bona part dels afegits barrocs, es rebaixà la coberta de la nau fins a recuperar-ne l’alçada anterior i es va refer algunes obertures del campanar que havien estat modificades per allotjar-hi les campanes. Es van conservar, però, les dues capelles adossades al costat nord.

L’edifici presenta una planta d’una sola nau rectangular, coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular. La unió entre la nau i l’absis es resol mitjançant un estret arc presbiteral, format per un plec en degradació. Al costat de migdia, prop de la capçalera, s’alça el campanar de torre, mentre que al costat de tramuntana es conserven dues capelles laterals afegides en època barroca. Exteriorment, presenta la característica decoració llombarda, formada per sèries de cinc arcuacions cegues separades per lesenes verticals. El campanar és especialment interessant per la seva composició i per la relació entre els elements estructurals i ornamentals. Les finestres geminades, les columnetes i els frisos d’arcuacions el vinculen amb les solucions pròpies dels campanars romànics de tradició llombarda, tot i que presenta també característiques que han estat relacionades amb models de l’àrea pirinenca.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí