| Tipus | Edifici religiós |
| Període | Segle XVI-XVII |
|---|
| Estil | Renaixement |
| Situació |
Trencall a mà dreta, T-730, km 5 |
| Interès | Especial interès  |
|---|
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
Ermita situada dalt d'un espigó, just a la frontera entre els termes de Cabacés i de la Figuera, ancorada directament a la roca. Va ser construïda al segle XVI i reformada al XVIII. A un costat té adossada la casa de l'ermità. Tenia un altar de fusta que va ser cremat l'any 1936.
És un edifici de planta rectangular, cobert amb volta de canó, sense absis, reforçat amb contraforts. La porta ve precedida d'un atri amb un gran arc rebaixat, des d'on s'accedeix també a la casa de l'ermità. Exteriorment tot el conjunt té aspecte de fortificació i només de lluny es veu el campanar d'espadanya que testifica que estem davant d'un edifici religiós.
La panoràmica des de l'ermita és impressionant i, segons fonts locals, abasta fins a set províncies de l'entorn. Això va fer que, durant la batalla de l'Ebre, s'hi instal·lés el lloc de Comandament de les forces republicanes.
Segons tradició popular, quan els fidels de Cabacés venien a l'ermita posaven la imatge de sant Pau de cara al seu poble, però quan tornaven ja s’havia girat de costat. El darrer ermità conegut fou el jaio Sec, que passava sovint pel poble. Demanava almoina per al manteniment de l’ermita i vivia com podia, treballant algun bocinet de terra, i amb la capta que feia tombant pel poble tot cridant: l’ermità de Sant Pau!*
*Onomàstica del poble i el terme de la Figuera (Josep Sabaté, Josep Anguera).