| Tipus | Edifici religiós |
| Període | Segle XVI-XVII |
| Situació |
Barranc de Sant Salvador |
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
L’ermita de Sant Salvador és un dels dels conjunts eremítics més singulars del Montsant, tant per la seva antiguitat com, sobretot, per l’extraordinària integració de l’edifici en la roca. Es troba a uns 3,5 km de Margalef, al barranc de Sant Salvador, a uns 670 m d’altitud. L’ermita s’arrecera sota una enorme balma, que actua com una coberta natural i converteix el conjunt en un magnífic exemple d’arquitectura religiosa adaptada al paisatge.
L’ermita pròpiament dita es considera una construcció del segle XVI. Algunes fonts patrimonials indiquen, a més, l’existència al costat de l’edifici actual de restes d’una construcció eremítica més primitiva feta amb pedra seca, dada que reforça la hipòtesi d’una ocupació religiosa anterior a la capella conservada. Cal dir, però, que l’edifici que contemplem avui no correspon íntegrament a la construcció del segle XVI. L’ermita va ser incendiada i destruïda el 1936 i posteriorment reconstruïda, fet que explica la seva aparença exterior.
L'ermita consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó, que arrenca d’un petit fris corregut, i disposa d’un cor elevat sobre l’entrada. Tanmateix, l’element que realment la defineix és la seva relació amb la balma, sota la qual l’edifici queda literalment encaixat.
Al costat de la capella, i sota la mateixa roca, es conserven les restes de l’antiga casa de l’ermità, que aprofitava igualment la cavitat natural com a part de la seva estructura. Integrada en el conjunt, es troba també la font de Sant Salvador, un element inseparable de la història i de la configuració d’aquest indret. La presència d’aigua en aquest paratge va ser probablement un dels factors que en van afavorir l’ocupació i la posterior consolidació com a lloc eremític: proporcionava un recurs imprescindible tant per a l’ermità com per als qui s’hi desplaçaven amb motiu de les celebracions religioses.