| Tipus | Edifici religiós |
| Període | Segle XVIII |
|---|
| Estil | Barroc |
| Situació |
Plaça de Sant Miquel |
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
L'església actual correspon al període de creixement i renovació de molts pobles del Priorat durant el segle XVIII, quan les parròquies medievals van ser substituïdes o ampliades per temples més grans, d'acord amb el creixement demogràfic i econòmic de l'època. El temple, arrapat a la roca i adaptat al fort desnivell del terreny, és una construcció del terç final del segle XVIII, quan el barroc adopta d'un estil sobri i classicista. No es coneix la data de construcció, però una inscripció situada a la finestra de la sagristia, a la part posterior de l'edifici, indica la data 1767, que podria correspondre a la finalització de les obres. La seva austeritat interior és deguda als fets de 1936, quan va ser cremada i es van destruir els altars i la major part de l'ornamentació interior. Va ser objecte de restauració a inicis del segle XXI.
Es tracta d'un edifici de tres naus, sense transsepte, amb la nau central coberta per volta de canó amb llunetes i les laterals per voltes d'aresta. Un ampli fris marca la separació entre els murs i les cobertes. La capçalera és recta i l'interior disposa també de cor. Té una façana de gran sobrietat, amb una porta senzilla, motllurada, d'arc escarser, sense entaulament, tan sols un petit motiu ornamental al centre. L'accés es fa mitjançant una escala que resol el desnivell del carrer. Al damunt hi ha una fornícula apetxinada amb una imatge moderna de l'arcàngel. A la banda esquerra hi ha el campanar de torre, que podria ser més tardà.