| Tipus | Castell |
| Període | Segle XIII a XV |
| Situació |
Carrer Major. Escola pública |
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
De l'antic castell de Cabacés, després convertit en monestir, en resta només un un tram del mur occidental, adossat a un edifici de nova construcció, al costat de les escoles. Devia ser una fortalesa de dimensions modestes. Hi podem veure tres rengles de petites obertures i un seguit de permòdols que devien fer de suport d'algun element desaparegut. L'aparell és de maçoneria a base de pedres carejades, més o menys enfilades, lligades amb morter de calç. A començament del segle XX ja es trobava en estat de ruïna i, l'any 1933, es va decidir aprofitar les seves pedres per construir-hi les escoles públiques.
La història del castell es remunta, com a mínim, a l'època de la conquesta cristiana. El lloc de Cabacés —documentat durant el període musulmà amb el nom d'Avincabacer— ja disposava d'una fortificació, vinculada al territori de Siurana. L'any 1149, Ramon Berenguer IV va donar Cabacés a l'abat premonstratenc de Santa Maria de Monteflabon perquè hi fundés un monestir, que va prendre el nom de Vallclara. El projecte monàstic, però, tingué una vida molt curta i, cap a 1158, el lloc va passar al bisbat de Tortosa. A partir d'aquest moment Cabacés es va convertir en centre d'una baronia episcopal que comprenia també diversos pobles de l'entorn. Les restes conservades són, tanmateix, d'època posterior, probablement del segle XIII. El monestir comptava amb una capella que va fer d'església parroquial fins al segle XVII i que va ser enderrocada el 1870.