Castell de Centelles
(Sant Martí de Centelles - Osona)

El castell de Centelles, també conegut originàriament com a castell de Sant Esteve, és un dels principals testimonis de l’arquitectura militar medieval d’Osona. S’alça damunt l’Agullola de Sant Martí, a 855 m d’altitud, en una posició de gran valor estratègic que domina l’Alt Congost i ofereix una àmplia panoràmica sobre la Plana de Vic, el Montseny i les serres de Taradell i Seva. La seva situació, sobre un turó abrupte i de difícil accés, explica bona part de les característiques defensives del conjunt.

La primera referència documental del castell es remunta a l’any 898, quan l’acta de consagració de l’església de Sant Martí del Congost, del bisbe Gotmar de Vic, esmenta el Kastro Sancti Stephani. El castell formava part d’un extens terme que comprenia bona part dels actuals municipis de Centelles i Sant Martí de Centelles, així com altres territoris de l’Alt Congost.

Durant els segles XII i XIII el castell va estar vinculat a diverses famílies de castlans, entre les quals va tenir un protagonisme creixent la família Centelles. Bernat II de Centelles hi apareix com a senyor l’any 1242. A partir del 1247 el nom de Sant Esteve va ser definitivament substituït pel de castell de Centelles. La nissaga mantingué durant segles el domini jurisdiccional del castell i del seu extens terme, malgrat els diferents canvis en la castlania i les relacions de vassallatge amb la casa comtal.

Les restes conservades corresponen sobretot a les reformes i ampliacions efectuades durant la baixa edat mitjana. El conjunt adopta una planta irregular, condicionada per la complicada orografia de la roca, i es divideix en dos àmbits principals: el recinte sobirà, situat a la part més elevada i abrupta, i el recinte jussà, de dimensions més grans. Segons Catalunya Romànica, les construccions actuals són majoritàriament d’època gòtica, tot i que al recinte sobirà es conserven estructures que podrien correspondre a les fases més antigues del castell. La manca d’una exploració arqueològica integral ha fet difícil establir amb precisió la cronologia de totes les restes.

Al recinte superior es conserven diversos fragments de mur i una gran sala construïda amb carreus de pedra local, coberta amb volta de canó. El recinte inferior, en canvi, conserva una part considerable de la muralla perimetral, amb trams que arriben aproximadament als cinc metres d’alçada. S'hi identifiquen espitlleres, merlets, diverses dependències al voltant del pati d’armes i una cisterna amb un sistema de recollida d’aigües. L’accés es fa per una porta adovellada, protegida per una torre.

Dins del recinte jussà hi havia també la capella de Santa Maria del Castell, edifici d’origen medieval que va substituir progressivament l’antiga advocació de Sant Esteve. La capella havia estat inicialment vinculada a la parròquia de Sant Martí del Congost i més endavant va quedar com a capella castral. Se’n conserven part de les estructures, així com alguns elements escultòrics, entre els quals destaca un arc apuntat amb decoració geomètrica i floral.

A començament del segle XV, però, els senyors de Centelles ja havien deixat de residir habitualment al castell i havien traslladat la seva residència a Santa Coloma de Vinyoles, que posteriorment adoptaria el nom de Centelles. El castell inicià així un procés de pèrdua de centralitat que s’accentuaria en els segles posteriors. Un dels episodis més destacats de la història del castell es produí durant la guerra civil catalana contra Joan II (1462-1472). L’any 1464 el castell fou ocupat pels partidaris del rei i, durant els combats, una part del recinte sobirà fou destruïda. Després de la capitulació, el rei-conestable Pere de Portugal ordenà, a partir de 1465, la reparació i ampliació de la fortificació amb la intenció de convertir-la en una de les seves residències. Les obres comportaren una important transformació del conjunt i inclogueren nous espais residencials, finestres, vidrieres i elements decoratius. Hi intervingueren artistes com el pintor Alfons de Còrdova i l’escultor Joan Claperós.

Aquest projecte explica en bona part el caràcter monumental de les restes gòtiques que encara avui podem contemplar. El castell deixà així de ser únicament una fortalesa per esdevenir també una residència senyorial i, durant un breu període, una residència reial. Precisament aquest episodi del segle XV és especialment significatiu per entendre la importància política i estratègica que encara conservava el castell en aquell moment.

Durant l’època moderna i contemporània el conjunt patí diverses destruccions. En el context de la Guerra del Francès, l’any 1809, les tropes del general Saint-Cyr en volaren una part. Posteriorment, durant les guerres carlines, el castell va ser utilitzat com a punt d’observació i va patir noves destruccions. A finals del segle XIX, diversos elements arquitectònics i decoratius foren traslladats a altres propietats dels Centelles, mentre el castell quedava progressivament abandonat i sotmès a l’espoli.

La recerca arqueològica contemporània ha assenyalat l’interès del jaciment per estudiar possibles fases anteriors a les estructures medievals conservades. Un projecte de recerca coordinat amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica va plantejar precisament l’estudi arqueològic integral del castell i, en particular, del sector que podria correspondre a una fase més antiga, possiblement tardoantiga.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí