Església de Sant Miquel Sesperxes
(Sant Martí de Centelles - Osona)


Sant Martí de Centelles - Església de Sant Miquel Sesperxes

Sant Martí de Centelles - Església de Sant Miquel Sesperxes (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Martí de Centelles - Església de Sant Miquel Sesperxes

Sant Martí de Centelles - Església de Sant Miquel Sesperxes (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Martí de Centelles - Església de Sant Miquel Sesperxes

Sant Martí de Centelles - Església de Sant Miquel Sesperxes (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Martí de Centelles - Església de Sant Miquel Sesperxes

Sant Martí de Centelles - Església de Sant Miquel Sesperxes (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Martí de Centelles - Església de Sant Miquel Sesperxes

Sant Martí de Centelles - Església de Sant Miquel Sesperxes (Foto: Jordi Contijoch -invarquit.cultura.gencat.cat-, 1988)

Sant Martí de Centelles - Església de Sant Miquel Sesperxes

Sant Martí de Centelles - Església de Sant Miquel Sesperxes (Foto: Jaume Biosca -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1917)

Sant Martí de Centelles - Església de Sant Miquel Sesperxes

Sant Martí de Centelles - Església de Sant Miquel Sesperxes (Foto: Francesc Blasi -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1920)

Sant Martí de Centelles - Església de Sant Miquel Sesperxes

Sant Martí de Centelles - Església de Sant Miquel Sesperxes (Foto: Marcel·lí Soler-Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1926)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVI-XVII
Situació Trencall de la ctra C-1413b, km 11,1
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
L'església de Sant Miquel Sesperxes s'alça al Pla de la Garga, en un sector enlairat de l'antic terme de Sant Martí de Centelles, envoltada per un paisatge de masos dispersos que històricament havien format part de la seva parròquia, integrada dins el terme del castell de Centelles. L'església apareix en una llista de parròquies del bisbat de Vic datable entre els anys 1025 i 1050, fet que indica que en aquell moment ja existia i exercia funcions parroquials. També figura en una altra relació anterior a l'any 1154, i el 1162 torna a aparèixer documentada amb el nom de Pertxes. La despoblació que afectà les zones rurals catalanes durant la primera meitat del segle XIV degué tenir conseqüències importants en aquesta parròquia, que va perdre progressivament autonomia. Vers l'any 1330 ja apareix com a sufragània de Sant Martí de Centelles, situació que ha mantingut fins als nostres dies.

L'edifici actual, però, conserva pocs vestigis visibles del temple medieval. Entre els anys 1680 i 1690 l'església fou objecte d'una profunda reconstrucció, impulsada pels mateixos parroquians. La reforma va substituir en bona part l'edifici antic i va donar al temple l'aspecte essencial que presenta actualment. És un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó amb llunetes, flanquejada per una capella lateral a cada banda i capçada amb presbiteri recte. A finals del segle XVII, les capelles laterals estaven dedicades a sant Antoni i a la Mare de Déu del Roser.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català