Església de Nostra Senyora dels Àngels
(Sant Martí de Centelles - Osona)


Sant Martí de Centelles - Església de N.S. dels Àngels

Sant Martí de Centelles - Església de N.S. dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Martí de Centelles - Església de N.S. dels Àngels

Sant Martí de Centelles - Església de N.S. dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Martí de Centelles - Església de N.S. dels Àngels

Sant Martí de Centelles - Església de N.S. dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Martí de Centelles - Església de N.S. dels Àngels

Sant Martí de Centelles - Església de N.S. dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Martí de Centelles - Església de N.S. dels Àngels

Sant Martí de Centelles - Església de N.S. dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Martí de Centelles - Església de N.S. dels Àngels

Sant Martí de Centelles - Església de N.S. dels Àngels (Foto: Albert Esteves, 2026)



TipusEdifici religiós
Període1940-1975
AutorAgustí Duran Reynals
Situació L'Abella. Colònia Oller
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
Situada a la part alta de la colònia Oller, al nucli de l'Abella, en un indret enlairat que domina bona part del nucli i del sector del Congost. La colònia Oller és una urbanització d'estiueig sorgida a inicis del segle XX a partir de les terres del mas Oller, estretament relacionada amb la nova accessibilitat que proporcionà el ferrocarril, a partir de 1878. Amb el pas dels anys, l'antic sector d'estiueig s'ha convertit en un veïnat residencial més de Sant Martí de Centelles.

L'església, obra de l'any 1952, va ser projectada per Agustí Duran i Reynals, un dels arquitectes catalans vinculats a la recuperació d'un llenguatge tradicional i historicista durant les dècades centrals del segle XX. L'edifici, d'evidents referències romàniques, aprofita el desnivell natural del terreny, i s'estructura en planta rectangular, reforçada amb contraforts, els quals constitueixen un dels trets més característics de l'exterior, juntament amb el campanar d'espadanya, situat sobr la porta. Aquesta ve precedida d'un porxo amb coberta de bigues de fusta i teula àrab.

Al costat de l'església es va construir una casa adossada, concebuda inicialment com a rectoria i posteriorment utilitzada també com a casa de colònies.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català