Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt
(Sant Pere de Torelló - Osona)

El santuari de la Mare de Déu de Bellmunt -l'ermita al cel suspesa del vers de Verdaguer-es troba al cim de la serra de Bellmunt, a 1.247 m d’altitud, dins el terme de Sant Pere de Torelló, però a tocar dels de Santa Maria de Besora i de Vidrà. L’edifici, construït directament sobre la roca i adaptat al perfil abrupte de la muntanya, forma un conjunt amb l’església i l’hostatgeria, que presenta l’aspecte compacte i sòlid d’una fortalesa.

Els orígens del lloc es relacionen amb l’antic castell de Sa Reganyada, documentat l’any 1020, que devia ocupar el mateix sector de la muntanya. La presència de l’ermita de Santa Maria de Bellmunt està documentada des del 1219, quan apareix esmentada en un llegat testamentari. Durant l’edat mitjana el santuari ja era objecte de devoció i de processons procedents de les parròquies veïnes.

Tot i el seu origen romànic, l’edifici actual és fruit principalment de les reformes dutes a terme entre 1587 i 1607, les quals donen a l'església la forma actual, amb l'afegitó dels dos trams finals. El conjunt integra l’església i la gran casa-hostatgeria, que antigament allotjava els ermitans i actualment manté la funció d’acollida dels visitants. L’edificació, estreta i allargada, s’adapta al penyal i ofereix una imatge molt característica, perfilada sobre els cingles. Aquesta situació excepcional explica també la seva gran importància paisatgística: des del santuari es domina la vall del Ges, la Plana de Vic, el Bisaura i els Pirineus, i en dies clars fins i tot es pot arribar a veure Montserrat.

Bellmunt ha estat tradicionalment un important centre de devoció popular. La imatge venerada és la Mare de Déu de Bellmunt, una petita talla d’alabastre datada a començament del segle XIV, coneguda també com la Mare de Déu de les Alades, denominació relacionada amb el fenomen d’eixams de formigues alades que tradicionalment es concentren a la muntanya. Segons la tradició, la imatge fou trobada al turó proper de Serra Grenyada, on actualment hi ha un petit pedró dedicat a la Mare de Déu.

El santuari ha patit al llarg dels segles diversos episodis de destrucció. Els incendis, llamps i conflictes bèl·lics hi han deixat empremta, especialment durant els episodis de 1822, 1835 i la Guerra Civil de 1936-1939. Malgrat aquestes adversitats, el conjunt ha estat restaurat en diverses ocasions i ha arribat fins als nostres dies en bon estat. Entre 1983 i 1985, la Diputació de Barcelona hi va executar una important restauració, dirigida pels arquitectes Antoni González i Josep Rovira.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí