Església de Sant Vicenç
(Sant Vicenç de Torelló - Osona)

L’església de Sant Vicenç de Torelló és molt més que un edifici romànic: és un autèntic document construït de la història de la Vall del Ges. Sobre una necròpolis dels segles IX i X s’hi va aixecar al segle XI una església romànica, de la qual encara es conserva especialment el magnífic campanar llombard. Les ampliacions medievals i les reformes del segle XVII en van transformar la planta fins a convertir-la en un edifici de tres naus, però la restauració del segle XX ha permès recuperar i fer visibles moltes de les seves fases històriques.

La primera referència coneguda és de l’any 938, quan s'esmenta un sacerdot anomenat Bernat, però explícitament com a parròquia apareix en un document de 1057. Tanmateix, les excavacions arqueològiques efectuades durant la restauració van posar al descobert una necròpolis més antiga, dels segles IX i X. L'església romànica, construïda al segle XI, era un edifici de nau única, coberta amb volta de canó i acabada amb un absis semicircular, refet al segle XII, quan també es va incorporar l'absidiola de migdia. Al segle següent es va construir una galilea, les arcades de la qual són encara ben visibles des de l'exterior. Posteriorment es van obrir les capelles laterals de la façana nord i al segle XVII es va construir la tercera nau, configurant una estructura de tipus basilical, de tres naus. Això va obligar a fer una nova portalada, al cantó de ponent, d'un estil encara renaixentista. El temple reformat es va consagrar l'any 1640. Encara, l'any 1812, es va fer una nova reforma, substituint l'absidiola del segle XI per una sagristia, fet que es va revertir en la restauració moderna.

L'element més rellevant de l'església és el campanar romànic, del segle XI, una torre de planta quadrada, adossada al costat nord de la capçalera. La torre té quatre nivells d’alçat i està ornamentada exteriorment amb arcuacions cegues de tipus llombard. Als pisos superiors aquestes arcuacions es combinen amb frisos de dents de serra. A la part baixa hi ha una petita espitllera; al primer pis, finestres de mig punt, i als pisos superiors apareixen les característiques finestres geminades, amb columneta central i capitell trapezoidal. A les fotografies antigues podem veure que una de les finestres va ser ampliada per encabir una gran campana, actuació també revertida durant la restauració. En el transcurs de la mateixa, es va recuperar la pica baptismal, del segle XII, localitzada a la masia del Viver.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí