| Tipus | Castell |
| Període | Segle X a XII |
| Situació |
Carena del Castell |
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
El castell de Torelló, també conegut tradicionalment com a castell dels Moros, està situat al cim de la carena del Castell, a uns 781 m d’altitud, des d’on domina visualment les valls del Ter i del Ges. Actualment només en resta una torre circular, alguns fragments de muralla i la cisterna, però era un conjunt arquitectònic molt més gran, que va ser un important centre de poder a l'edat mitjana. El seu terme abastava una bona part de la vall del Ges.
Amb el nom de castro Torellone apareix documentat l'any 881, tot i que les restes conservades es corresponen amb un moment més avançat, probablement al segle XI. El conjunt aprofitava molt bé la configuració natural del cim. La roca forma un petit altiplà allargassat i les seves vores escarpades actuaven com a defensa natural. Sobre aquesta base es va construir una muralla perimetral que seguia aproximadament la cinglera i tancava tot el recinte. La torre és de planta circular, construïda amb carreus petits, rectangulars i disposats en filades regulars. Es conserva només fins una alçada d'uns 3,60 m. Un altre element especialment interessant és la cisterna excavada directament a la roca, situada a la part meridional del pla.
Al llarg de la seva història, el castell va estar vinculat a diverses famílies i poders feudals. Durant el segle XI apareix relacionat amb els Besora i amb els comtes de Besalú. El 1136, Ramon Berenguer IV va encomanar el castell a Guillem Ramon de Montcada, després de la pèrdua del domini per part dels Besora. Posteriorment passà a la Corona arran del matrimoni de Guilleuma de Montcada amb l’infant Pere. A partir del segle XII apareixen com a castlans els Torelló, llinatge que va donar nom al castell i al territori. La castlania va passar posteriorment als Orís i, en altres períodes, als Dosrius. Durant el segle XIV el domini directe del castell va estar relacionat amb els Cabrera, que el van adquirir el 1351 als Vilademany. Més endavant el patrimoni passà als marquesos d'Aitona, que en mantingueren la possessió fins al segle XIX, però el castell ja estava ruïnós d'ençà que el virrei de Catalunya, marquès de Tarifa, n'ordenà la demolició, l'any 1554, per evitar que fos utilitzat pels bandolers.