Colònia Vila-seca
(Sant Vicenç de Torelló - Osona)

La Colònia Vila-seca és un dels conjunts més significatius del patrimoni industrial de la vall del Ter i, juntament amb Borgonyà, constitueix un dels principals testimonis del procés d’industrialització de Sant Vicenç de Torelló. Situada a tocar del riu Ter, la colònia es va desenvolupar al voltant d’una fàbrica cotonera accionada per energia hidràulica i va acabar configurant un autèntic nucli de població, amb habitatges obrers, escola, església, fonda, botigues, cooperativa, jardins i les residències dels propietaris.

L’any 1863, Josep Callís i Puigrubí, del mas Callís d’Orís, va obtenir autorització per aprofitar dos salts d’aigua, un al terme de Sant Vicenç de Torelló i un altre al d’Orís. En aquell primer emplaçament hi havia el mas Can Vilaseca, nom que acabaria donant denominació a la futura colònia. Callís utilitzava l’aigua per a un molí i va iniciar les obres de la resclosa i el canal. La gran transformació es produí quan, l’any 1871, la societat Almeda, Sindreu i Companyia va adquirir els terrenys de Vila-seca. Dos anys després, el 1873, la societat va adquirir els drets sobre els dos salts d’aigua. D’aquesta manera es reunien les dues condicions bàsiques per a la nova indústria: terreny i energia hidràulica. Durant les primeres dècades hi convivien dues fàbriques vinculades a propietaris diferents. La societat Almeda, Sindreu i Companyia controlava una part del complex, mentre Frederic Marcet havia adquirit l'altra. L'any 1932 es va produir la unificació empresarial de la colònia, sota la propietat d'Almeda, Alamany i Companyia.

Les obres de la fàbrica començaren immediatament i la colònia es va desenvolupar ràpidament al costat de les fàbriques, dedicades a la filatura i el tissatge de cotó. El desembre de 1879, quan els promotors van sol·licitar al Govern els beneficis jurídics i fiscals corresponents a les colònies industrials, Vila-seca ja disposava d'una població obrera considerable. Els primers edificis incloïen una fonda, una escola i les torres dels propietaris, mentre que progressivament es va formar una filera d'habitatges per als obrers. Aviat la colònia va desenvolupar també una vida associativa pròpia.

Durant bona part del segle XX Vila-seca va continuar creixent. Però a partir de la dècada de 1970, la crisi del sector tèxtil va alterar profundament el model i la colònia va començar a perdre la seva funció original. Durant la dècada de 1990, molts habitatges estaven buits i quedaven pocs treballadors vinculats a la fàbrica. Malgrat el declivi de la fàbrica, bona part de la colònia continua habitada.

L'any 2013, el Govern de la Generalitat de Catalunya va declarar formalment la Colònia Vila-seca com a Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de conjunt històric.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí