Santuari de la Mare de Déu de Borgonyà.
(Sant Vicenç de Torelló - Osona)

El Santuari de la Mare de Déu de Borgonyà presideix des d’una posició elevada el sector residencial de l’antiga colònia industrial de Borgonyà.

Substitueix una antiga ermita mariana d'origen medieval, documentada des de 1298, però molt transformada a mitjan segle XVI, època en que s'hi instal·là un retaule dedicat a la Mare de Déu de Borgonyà, encarregat al pintor barceloní Ramon Puix. El santuari, on es veneraven les relíquies de sant Fortià, gaudia d'una forta devoció a tota la vall del Ges.

Amb la construcció de la colònia, l'any 1895, l'antiga capella va ser enderrocada i es va construir un nou temple neogòtic, beneït pel bisbe Morgades l'any 1898. Va ser projectat per l'arquitecte Jaume Gustà Bondia (Barcelona, 1853–1932). És un edifici amb planta de creu llatina, sense basis, amb la nau dividida en trams per arcs torals sostingut per pilastres i columnes de marbre. Les dues capelles laterals s'obren mitjançant arcs apuntats. Un dels elements més atractius de l’interior és el tractament decoratiu de la coberta. Als peus de l’església hi ha un cor de fusta, i tant aquest sector com el sostre de la nau presenten enteixinats policromats. Al costat del presbiteri hi ha una llinda datada l'any 1706, procedent probablement de l'església antiga.

Un dels elements més característics de l'església és la presència d'una cripta, la qual té entrada des de l'exterior, sota la portalada, envoltada per la doble escalinata que dona accés a la nau. La porta, formada per arquivoltes i guardapols ogivals, és plenament neogòtica. A un costat de la façana s’aixeca el campanar, una torre de planta rectangular, amb petites finestres lobulades i un rellotge circular. Una cornisa separa el cos inferior del nivell superior, de planta quadrangular i d'amplada més reduïda, on s'obren arcs de mig punt destinats a allotjar les campanes.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí