Colònia Borgonyà. Barri residencial
(Sant Vicenç de Torelló - Osona)


Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Habitatges dels treballadors

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Habitatges dels treballadors (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Habitatges dels treballadors

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Habitatges dels treballadors (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Habitatges dels treballadors

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Habitatges dels treballadors (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Habitatges dels treballadors

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Habitatges dels treballadors (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Casa de l'administrador

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Casa de l'administrador (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Casino-teatre

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Casino-teatre (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Casino-teatre

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Casino-teatre (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Escola nova de nens

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Escola nova de nens (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Postal antiga

Sant Vicenç de Torelló - Colònia Borgonyà. Postal antiga



TipusNucli urbà
Període1888-1910
Situació Colònia Borgonyà
El barri residencial de la colònia estava separat del complex fabril per la carretera i la via del tren. Allà hi havia els habitatges dels obrers, articulats en carrers formant una trama ortogonal, i els edificis comunitaris, com l'economat, el casino-teatre. la guarderia o les escoles de nens i nenes. Els directius i encarregats disposaven de xalets a la part més enlairada del recinte, prop de l'església. El creixement de la colònia al llarg de la primera meitat del segle XX va obligar a anar ampliant el el nombre d'habitatges, sempre conservant la homogeneïtat del conjunt.

Després de la crisi del tèxtil, als anys setanta i la pèrdua de sentit del model de colònia industrial, el barri es va anar transformant progressivament en un nucli residencial d'habitatges privats, amb identitat pròpia i una intensa vida comunitària.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català