Església de Sant Feliu
(Torelló - Osona)


Torelló - Església de Sant Feliu

Torelló - Església de Sant Feliu (Foto: Albert Esteves, 2026)

Torelló - Església de Sant Feliu

Torelló - Església de Sant Feliu (Foto: Albert Esteves, 2026)

Torelló - Església de Sant Feliu

Torelló - Església de Sant Feliu (Foto: Albert Esteves, 2026)

Torelló - Església de Sant Feliu

Torelló - Església de Sant Feliu (Foto: Albert Esteves, 2026)

Torelló - Església de Sant Feliu

Torelló - Església de Sant Feliu (Foto: Albert Esteves, 2026)

Torelló - Església de Sant Feliu

Torelló - Església de Sant Feliu (Foto: Albert Esteves, 2026)

Torelló - Església de Sant Feliu

Torelló - Església de Sant Feliu (Foto: Albert Esteves, 2026)

Torelló - Església de Sant Feliu

Torelló - Església de Sant Feliu (Foto: Albert Esteves, 2026)

Torelló - Església de Sant Feliu

Torelló - Església de Sant Feliu (Foto: Albert Esteves, 2026)

Torelló - Església de Sant Feliu (inicis segle XX)

Torelló - Església de Sant Feliu (inicis segle XX)

Torelló - Església de Sant Feliu (inicis segle XX)

Torelló - Església de Sant Feliu (inicis segle XX)

Torelló - Església de Sant Feliu

Torelló - Església de Sant Feliu (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya-, 1918)

Torelló - Església de Sant Feliu

Torelló - Església de Sant Feliu (Foto: Manuel Genovart -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, 1923-27)

Torelló - Església de Sant Feliu

Torelló - Església de Sant Feliu (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya-, 1918)

Torelló - Església de Sant Feliu (Contijoch 2002

Torelló - Església de Sant Feliu (Contijoch 2002 (Foto: Albert Esteves, 2026)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilBarroc
AutorFra Josep de la Concepció / Carles Morató /Josep M. Pericas (reforma)
Situació Carrer Mossèn Passols, 2 / Plaça de la Vila
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
L’església parroquial de Sant Feliu de Torelló és un dels edificis que millor expliquen la formació històrica de la vila. Situada al nucli antic, entre la plaça Nova i la plaça de la Vila, ocupa el lloc d’una església documentada ja l’any 881, al voltant de la qual es va formar la sagrera medieval que acabaria donant origen al nucli de Torelló. L’edifici actual, però, és fonamentalment fruit de la gran reconstrucció iniciada a la segona meitat del segle XVII i de diverses reformes posteriors.

L’edifici medieval va ser objecte de diverses ampliacions i reformes al llarg dels segles, motivades en bona part pel creixement de la població. Finalment, es va decidir substituir-lo per un temple completament nou. La seva construcció va començar l'any 1672, segons un projecte del carmelità descalç fra Josep de la Concepció. La nau central va ser beneïda l'any 1688, mentre que la façana i el campanar no es van enllestir fins l'any 1713. Posteriorment, cap a 1774, l'arquitecte Carles Morató va reformar la façana amb un treball escultòric de caràcter monumental.

És un edifici de tres naus, amb transsepte i cúpula al creuer. Hi ha tres capelles laterals per banda. A un dels costats hi ha la capella fonda, on hi destaca un cimbori cilíndric amb una destacada cúpula. La façana està flanquejada per dues torres i presenta un cos central coronat amb un frontó triangular partit. El campanar, esvelt i molt visible des de diferents punts de la vila, és un dels elements que millor identifiquen el perfil urbà de Torelló. En fotografies antigues podem veure que la façana tenia una composició amb tipologia de retaule, amb columnes i entaulaments que envoltaven una fornícula amb la imatge del sant.

La Guerra Civil fa tenir una forta afectació sobre el temple. En la destrucció es va perdre un extraordinari retaule barroc, obra de Pau Costa. En la reconstrucció posterior a la Guerra hi va tenir un paper rellevant l'arquitecte Josep M. Pericas, que ja hi havia intervingut als anys vint. Des de llavors la façana, perduda la decoració original, està ornamentada amb esgrafiats.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català