| Tipus | Edifici residencial |
| Període | Segle XVI-XVII |
| Situació |
Plaça Vella, 7-8 / Carrer Ges d'Avall, 1-3 |
| Interès | Especial interès  |
|---|
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
La Casa Parrella és un dels edificis històrics més importants del nucli antic de Torelló. El conjunt ocupa un lloc destacat a la plaça Vella —l’antic Mercadal— i s’estén fins al carrer de Ges d’Avall, amb els jardins de Can Parrella a la part posterior. La casa forma part del conjunt de grans cases porxades que configuren la plaça Vella i constitueixen un dels sectors més representatius de l’arquitectura tardogòtica de Torelló.
L’edifici actual és el resultat de la unificació de tres cases anteriors: la casa Puig, la casa Coromina i la casa Parrella. Les tres estaven relacionades amb famílies dedicades a la parairia, una activitat econòmica que tingué una importància notable en el desenvolupament de Torelló. Segons la monografia municipal, el conjunt té l’origen en edificacions del segle XVI i fou objecte de processos d’unificació i reforma, especialment els anys 1691 i 1888. La intervenció de 1888 és atribuïda a Antoni de Ferrer Corriol, que probablement en projectà la reforma integral.
La història de l’edifici està estretament vinculada a la família Parrella, una nissaga d’origen occità que es va establir a Torelló durant el segle XVI. La monografia municipal situa l’arribada del fuster Guillem Parrella, procedent de Surniach, a la zona de Clermont d’Alvèrnia, en aquest període. Els Parrella es dedicaven inicialment a la parairia actuant progressivament com a mercaders, negociants i botiguers. Aquesta prosperitat econòmica va permetre a la família ampliar considerablement el patrimoni i establir vincles amb altres nissagues. Un dels membres més destacats fou Josep Alexandre Parrella Cortada, cap del sometent de Torelló, el qual, l'any 1655, va obtenir un títol de noblesa militar i un escut d'armes després de la seva actuació en la defensa del pont de Sant Quirze de Besora davant d'un destacament francès durant la guerra dels Segadors. Aquest escut el podem veure a la façana del carrer Ges Avall (veure enllaç). L'ascens social de la família explica que la seva casa pairal acabés adquirint el caràcter de mansió senyorial que conserva en la seva configuració històrica.
Durant el segle XIX, la casa continuà vinculada a la família Parrella i als seus descendents. La successió masculina de la nissaga es va interrompre i la pubilla, Lluïsa de Parrella, es va casar amb Ildefons de Casanova, procedent de la família vinculada a Rafael de Casanova. Posteriorment, el patrimoni passà per diverses aliances familiars. La documentació municipal relaciona la propietat amb Carles de Parrella i Escrivà de Romaní, Teresa Vidal-Quadras, Lluïsa Parrella, els Casanova i, finalment, els Fontcuberta i els Puig.
La incorporació de la casa Puig va permetre conservar elements arquitectònics anteriors, entre els quals destaca un notable finestral tardogòtic de pedra treballada, a la part superior del qual hi ha l’escut de la família.
La finca va ser expropiada per l'Ajuntament de Torelló l'any 1999, en un moment en què l'estat de conservació de l'edifici era deficient. Posteriorment, l'Ajuntament emprengué un procés de rehabilitació i recuperació del conjunt per a usos públics.