Casa Coll (Casa de Pedra)
(Torelló - Osona)

És un dels edificis més notables de Torelló, resultat de la profunda transformació d'una construcció molt més antiga convertida, a finals del segle XIX, en un gran casal d'estil historicista. La documentació patrimonial situa l'origen de la casa abans del segle XV i hi identifica una primera data significativa, 1475, conservada en un dels elements arquitectònics de l'edifici. Aquesta data de 1475 permet relacionar l’edifici actual amb l’establiment de la família Coll a la Sagrera de Torelló durant el segle XV.

La casa està formada per tres cossos, un cos central, que consta de planta baixa, pis i golfes, i dos cossos laterals de planta baixa i pis. La façana està construïda amb pedra natural tallada i disposada en filades regulars, especialment acurada a la planta baixa, on les peces són de dimensions més grans i presenten un acabat més polit. A les plantes superiors, el parament adquireix un caràcter més rústic i les cantoneres reforcen visualment la divisió dels tres cossos.

La façana presenta elements arquitectònics de gran interès: el portal adovellat, la finestra conopial trigeminada, la composició de les obertures de les golfes a mode de galeria, el balcó de pedra més clara i tot el repertori escultòric amb formes vegetals i d'animals fantàstics, típicament modernista. A la finestra central hi ha inscrita la data de 1896.

La història de l'edifici està estretament vinculada a la família Coll, una de les nissagues més destacades de la història de Torelló. El seu origen es troba en el mas Coll, situat prop de Rocaprevera. La família s'establí a la Sagrera durant el segle XV i es dedicà inicialment a la parairia, activitat que contribuí al seu ascens econòmic. Posteriorment, diversos membres dels Coll exerciren professions liberals, especialment la medicina, la jurisprudència i la farmàcia. Entre els membres més destacats de la família hi ha Josep Coll i Dorca (1764-1800), doctor en Medicina i autor d'escrits de divulgació mèdica, i el seu fill Francesc Xavier Coll i Jové (1799-1847), que exercí d'advocat i ocupà diversos càrrecs públics a Barcelona. Més endavant sobresurt Eduard Coll i Masadas (1824-1890), doctor en Dret i catedràtic d'Economia que rebé un títol nobiliari d'Alfons XII el 1883 i Laureà Coll i Soler (1856-1916), metge i fotògraf.

Un altre membre de la família estretament relacionat amb l'edifici és l'arquitecte Josep Maria Coll de Bacardí (1878-1917), que va intervenir en diversos projectes a Torelló, entre els quals la façana de l'església parroquial de Sant Feliu i la capella del Santíssim Sagrament. La seva relació familiar amb la casa i els elements neogòtics i ornamentals de la façana han fet que se li atribuís tradicionalment la reforma de la Casa Coll. Tanmateix, la monografia publicada per l'Ajuntament de Torelló assenyala que no s'han localitzat ni el projecte ni el permís d'obres corresponents, i per altra banda, l'any en què es va fer la reforma, 1896, Coll de Bacardí només tenia divuit anys i encara no disposava del títol d'arquitecte, que obtingué el 1907.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí