Castell de Castellbell
(Castellbell i el Vilar - Bages)

El castell s'alça damunt un cingle rocós envoltat per gran meandre del Llobregat, en un punt des d'on es controlaven les comunicacions entre la plana de Barcelona i l'interior, entre Montserrat i Sant Llorenç del Munt. La mateixa configuració geogràfica proporcionava una defensa natural excepcional, la roca servia de fonament dels murs i el riu envoltava pràcticament tota la península. El topònim Castellbell, que al segle X adopta les formes Castel Belit, Castro Bellit i Castel Belido, estaria relacionat amb el nom del primer senyor conegut, Bell, Bellit o Bellido. El document més antic que l'esmenta és de 924.

Durant l'edat mitjana el castell formà part de diversos dominis feudals. Al segle XIII apareix vinculat als Montcada, que el tenien infeudat als Rocafort. Posteriorment passà, per successius enllaços i transmissions patrimonials, a les famílies Cirera, Camp, Desfar fins que, al segle XVI, va passar per matrimoni als Amat. L'any 1702, el rei Felip V va concedir el títol de marquès de Castellbell a Josep d'Amat i de Planella.

El castell tingué també un paper militar destacat en diversos conflictes. Durant la guerra dels Remences, els pagesos dirigits per Joanot de Rajadell el van ocupar i defensar entre 1466 i 1469. Més tard, durant la guerra de Successió, es convertí en un dels nuclis de resistència dels miquelets, juntament amb Cardona i Barcelona. Finalment, el castell capitulà el 18 de setembre de 1714, una setmana després de la caiguda de Barcelona. Pocs anys després, el 1719,el segon marquès de Castellbell, Josep d'Amat i de Junyent, ordenà la destrucció parcial del castell per evitar que fos utilitzat pels grups austriacistes insurgents. Aquesta destrucció explica que el conjunt actual sigui només una part de la fortalesa medieval i moderna, ja que posteriorment va ser objecte d'una important remodelació que el va transformar en un casal residencial amb funcions de masoveria agrícola.

Els Amat en van mantenir la possessió durant tot el segle XVIII. A inicis del XIX va passar per matrimoni als Càrcer i a inicis del XX als Vilallonga, fins que va ser venut, l'any 1984, per José Luís de Vilallonga, conegut com escriptor, periodista i actor. Actualment és de propietat privada i no es pot visitar.

El conjunt conservat és fonamentalment d'època gòtica. Es tracta d'un edifici de planta poligonal, adaptat al penya-segat, format per dos cossos, un d'ells més alt, amb una torre a l'extrem oposat. A la façana meridional, la més visible des lluny, hi ha un portal adovellat de mig punt, i tres finestres coronelles bigeminades, que són els testimonis més evidents del caràcter residencial i nobiliari que adquirí la fortalesa durant la baixa edat mitjana. N'hi ha una altra de trigeminada a la façana de llevant.

A un extrem del recinte es conserven les restes de la capella de Sant Miquel, d'origen romànic, però reconstruïda probablement a finals del segle XIV. Amb la destrucció de 1719 va quedar molt malmesa i amb la volta enrunada.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí