Poblat ibèric del Castellet de Banyoles
(Tivissa - Ribera d'Ebre)
Tivissa - Poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2026)
Tivissa - Poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2026)
Tivissa - Poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2026)
Tivissa - Poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2026)
Tivissa - Poblat ibèric del Castellet de Banyoles (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2026)
| Tipus | Jaciment arqueològic |
|---|---|
| Període | Prehistòria |
| Situació | Camí del Castellet. C-44, km 23,9 |
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
El poblat ibèric del Castellet de Banyoles és un dels jaciments més importants de la cultura ibèrica a Catalunya. Ocupa un esperó elevat sobre la riba esquerra de l’Ebre, amb un ampli domini visual sobre la Cubeta de Móra i les principals vies de comunicació fluvials i terrestres de la zona. El jaciment, d’unes 4,5 hectàrees, correspon a una autèntica aglomeració urbana, amb carrers, habitatges, espais productius i estructures defensives.
Les excavacions han posat al descobert una ciutat de notable complexitat, especialment desenvolupada entre els segles IV i III aC. Destaquen les restes de la muralla i, sobretot, el monumental sistema d’accés, flanquejat per dues torres pentagonals, un element excepcional dins l’arquitectura militar ibèrica. Els habitatges presenten dimensions i característiques diverses, fet que reflecteix una societat jerarquitzada i una organització urbana desenvolupada.
La importància del jaciment queda també demostrada per la riquesa de les troballes, entre les quals destaca el Tresor de Tivissa, un extraordinari conjunt de peces de plata dels segles IV-III aC, així com materials relacionats amb les activitats comercials, artesanals i rituals, conservat al Museu Arqueològic de Catalunya. Diverses troballes epigràfiques i numismàtiques han permès proposar que el nom ibèric de la ciutat era Kum.
El nucli fou destruït i abandonat a finals del segle III aC, en el context de les transformacions polítiques i militars provocades per la presència romana a la península. Posteriorment hi hagué una reocupació més limitada durant el segle II aC. Molts segles després, l’extrem meridional del mateix espai fou reutilitzat per construir-hi una fortificació medieval, coneguda també com el Castellet de Banyoles.
Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, el jaciment constitueix un testimoni excepcional de l’urbanisme, l’organització social i la cultura material de les comunitats ibèriques de la vall de l’Ebre i forma part de la Ruta dels Ibers.
Les excavacions han posat al descobert una ciutat de notable complexitat, especialment desenvolupada entre els segles IV i III aC. Destaquen les restes de la muralla i, sobretot, el monumental sistema d’accés, flanquejat per dues torres pentagonals, un element excepcional dins l’arquitectura militar ibèrica. Els habitatges presenten dimensions i característiques diverses, fet que reflecteix una societat jerarquitzada i una organització urbana desenvolupada.
La importància del jaciment queda també demostrada per la riquesa de les troballes, entre les quals destaca el Tresor de Tivissa, un extraordinari conjunt de peces de plata dels segles IV-III aC, així com materials relacionats amb les activitats comercials, artesanals i rituals, conservat al Museu Arqueològic de Catalunya. Diverses troballes epigràfiques i numismàtiques han permès proposar que el nom ibèric de la ciutat era Kum.
El nucli fou destruït i abandonat a finals del segle III aC, en el context de les transformacions polítiques i militars provocades per la presència romana a la península. Posteriorment hi hagué una reocupació més limitada durant el segle II aC. Molts segles després, l’extrem meridional del mateix espai fou reutilitzat per construir-hi una fortificació medieval, coneguda també com el Castellet de Banyoles.
Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, el jaciment constitueix un testimoni excepcional de l’urbanisme, l’organització social i la cultura material de les comunitats ibèriques de la vall de l’Ebre i forma part de la Ruta dels Ibers.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí