Antigues Escoles (Ajuntament)
(Móra la Nova - Ribera d'Ebre)
Móra la Nova - Ajuntament (Foto: Albert Esteves, 2026)
Móra la Nova - Ajuntament (Foto: Albert Esteves, 2026)
Móra la Nova - Ajuntament. Postal antiga
| Tipus | Edifici escolar |
|---|---|
| Període | 1930-1939 |
| Estil | Noucentisme |
| Autor | Nil Tusquets de Cabirol |
| Situació | Carrer Major, 88 |
El municipi de Móra la Nova, segregat de Móra d’Ebre l’any 1840, experimentà un important creixement al llarg del segle XIX i, sobretot, durant el primer terç del segle XX, en paral·lel al desenvolupament de l’activitat ferroviària i a la consolidació del nucli urbà.
L’actual edifici consistorial va ser concebut originalment com a edifici escolar. Va ser projectat l'any 1934 per Nil Tusquets i l'any 1937 ja estava en funcionament*.
L'edifici s’inscriu en el llenguatge noucentista, i es caracteritza per una composició ordenada i simètrica i per l’ús d’un repertori ornamental de derivació clàssica. Es tracta d’una construcció entre mitgeres, de planta rectangular, amb el frontis alineat al carrer Major. Consta de planta baixa i pis i presenta una coberta de teula àrab a dues vessants. La façana s’organitza amb una marcada simetria a partir d’un eix central i dos eixos laterals, separats amb pilastres. Als extrems de la planta baixa s’obren els accessos. originalment destinats i nens i nenes, a la part central hi ha dols grans finestrals, mentre que al pis superior destaquen les obertures balconeres, tancades amb balustrades. El tractament ornamental de la façana juga amb el perfilat de les obertures i la presència d'impostes i guardapols pintats de blanc, els quals adopten formes corbades al coronament.
Font: Gaceta de Madrid, 18 de gener de 1935
L’actual edifici consistorial va ser concebut originalment com a edifici escolar. Va ser projectat l'any 1934 per Nil Tusquets i l'any 1937 ja estava en funcionament*.
L'edifici s’inscriu en el llenguatge noucentista, i es caracteritza per una composició ordenada i simètrica i per l’ús d’un repertori ornamental de derivació clàssica. Es tracta d’una construcció entre mitgeres, de planta rectangular, amb el frontis alineat al carrer Major. Consta de planta baixa i pis i presenta una coberta de teula àrab a dues vessants. La façana s’organitza amb una marcada simetria a partir d’un eix central i dos eixos laterals, separats amb pilastres. Als extrems de la planta baixa s’obren els accessos. originalment destinats i nens i nenes, a la part central hi ha dols grans finestrals, mentre que al pis superior destaquen les obertures balconeres, tancades amb balustrades. El tractament ornamental de la façana juga amb el perfilat de les obertures i la presència d'impostes i guardapols pintats de blanc, els quals adopten formes corbades al coronament.
Font: Gaceta de Madrid, 18 de gener de 1935
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí