| Tipus | Castell |
| Període | Segle X a XII |
| Situació |
Turó, damunt de l'església Vella |
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
El Castell de Garcia era una fortificació situada al cim del petit turó de 73 metres d’altitud on s’assenta la part alta de la vila, en una posició estratègica entre els rius Ebre i Siurana i el barranc del Rec de Valls. L’emplaçament dominava visualment l’entrada al pas de l’Ase i explica la importància defensiva que adquirí aquest indret en època medieval. El turó concentra una successió d’ocupacions que s’estén des del poblament ibèric fins a l’època medieval i moderna, i es troba directament relacionat amb l’actual nucli antic i amb les restes de l’Església Vella. La destrucció de la part alta de Garcia durant la Guerra Civil va afectar profundament aquest sector i actualment el castell es troba completament arrasat i no conserva restes significatives, únicament s’hi poden observar algunes restes d’estructures que afloren lleument sobre el terreny.
Segons la documentació arqueològica de la Generalitat, el castell es remunta a l’època islàmica i va ser bastit sobre un anterior assentament ibèric. El lloc de Carçeia és esmentat per primera vegada el 1153 i el seu castell el 1174, quan va ser donat en feu a Guillem de Castellvell, juntament amb els de Tivissa, Móra i Marçà, pel rei Alfons el Cast, que es reservava l’alt domini. Amb la reorganització feudal del territori, Garcia quedà vinculat als dominis dels Castellvell i posteriorment a la baronia d’Entença. Després de l’extinció de la baronia, el territori passà sota domini reial i acabà integrat en el comtat de Prades.