| Tipus | Edifici religiós |
| Període | Segle XVIII |
| Situació |
Caí de Raïders |
| Interès | Especial interès  |
|---|
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
Ermita situada als vessants d’un dels contraforts meridionals de la serra del Tormo, a la partida de les Terres Noves. Adossada a la casa de l'ermità, constitueix un conjunt patrimonial singular per la seva integració en el medi natural, ja que tant la capella com les construccions annexes s’aixopluguen sota una gran balma de roca que cobreix bona part de l’edificació i actua com una gran coberta natural. Aquesta circumstància, juntament amb la presència d’una font natural, li confereix una configuració arquitectònica i paisatgística excepcional dins el patrimoni religiós de la Ribera d’Ebre.
La història del santuari es remunta, com a mínim, al segle XVIII, època de la qual es conserven referències documentals a l’indret i a la font que brolla de la roca. L’any 1835, durant la primera guerra Carlina, l’ermita fou incendiada i destruïda, i posteriorment es reconstruí. Una inscripció en una pedra lateral de l’edifici recorda una restauració efectuada el 1944.
L’església és de nau única i planta rectangular, amb una coberta interior de volta de canó dividida en trams per arcs torals que descansen sobre pilastres. La capçalera, de menor alçada que la nau, s’obre mitjançant un arc de mig punt i acull l’altar major amb el retaule dedicat a santa Magdalena. Darrere l’altar hi ha un espai que permet la circulació posterior, a manera de deambulatori. Als laterals de la nau es disposen dos altars secundaris, dedicats a sant Antoni i santa Elena. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut per un arc rebaixat i delimitat per una barana de fusta. Exteriorment, té un acabat arrebossat, pintat de blanc, i destaquen els grans contraforts que la reforcen.
Cada any s’hi celebra un aplec tradicional el dissabte següent al dilluns de Pasqua, amb una trobada popular que forma part del calendari festiu de Garcia.