| Tipus | Edifici religiós |
| Període | Segle XVI-XVII |
| Situació |
Ctra. C-12. Trencall km 75,8 |
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
Santuari rural situat al sector meridional del terme de Vinebre, sota els espadats de la serra del Tormo i a prop del pas de l’Ase, un dels congostos més característics del curs inferior de l’Ebre. El seu origen es remunta al segle XII i s’atribueix a l’orde del Temple, que exercia el seu domini sobre Vinebre a través de la comanda d’Ascó. Durant els conflictes entre els templers i els Entença, l’any 1284, l’antiga vila i l’ermita van ser destruïdes i el santuari va ser reconstruït poc després. Amb la desaparició de l’orde del Temple, l'any 1312, va passar a mans dels cartoixans d’Escaladei, que van venir al municipi a produir vi blanc i vi de missa. Aquests religiosos, establerts a la zona per desenvolupar-hi activitats agrícoles i vinícoles, hi promogueren una nova reconstrucció, l’any 1680. La Guerra Civil va suposar una nova destrucció de l'ermita, que va ser restaurada l¡any 1961.
Arquitectònicament, l’ermita presenta una configuració senzilla, pròpia dels santuaris rurals de tradició popular. És un edifici de planta rectangular i una sola nau, amb la capçalera rematada per un absis poligonal. Té un porxo d’accés, cobert amb embigat de fusta, que crea un espai de transició entre l’exterior i l’interior de la capella. Damunt de la coberta, sobre la porta d’entrada, s’alça un petit campanar de cadireta fet de maó vist.
Al costat del temple es conserva la casa de l’ermità, mentre que a poca distància hi ha una font, la bassa i l’antic hort vinculats al santuari.
Cada any, el segon dissabte de maig, s’hi celebra el tradicional romiatge de Sant Miquel, una festa d’origen antic que inclou la processó de l’arcàngel pels carrers de Vinebre i el posterior aplec al santuari.