| Tipus | Portals, arcs, llindes |
| Període | Segle XVIII |
|---|
| Estil | Barroc |
| Situació |
Plaça Major |
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
La portalada de l’església de Sant Jaume constitueix l’element artístic més destacat del temple. Damunt de l’arc d’entrada, i flanquejada per dos angelets, està inscrita la data de 1787. La composició, concebuda com un retaule de pedra, organitza els elements arquitectònics i escultòrics en dos nivells superposats.
El primer nivell s’articula al voltant de la porta d’accés, resolta amb un arc de mig punt motllurat. La base de la portalada és formada per carreus de pedra ben escairats, damunt els quals s’aixequen dues columnes exemptes, disposades sobre pedestals i amb capitells de tradició composta. A l’espai central, l’arc acull l’escut de la Torre de l’Espanyol flanquejat per dos angelets. Als costats, diversos florons i relleus vegetals completen la decoració.
Una cornisa horitzontal, ornamentada amb un fris de petits denticles, separa aquest primer cos del segon nivell, que reprodueix de manera simplificada l’esquema compositiu inferior. Al centre s’obre una gran fornícula destinada a la imatge de sant Jaume, patró de la parròquia. L'actual és una imatge moderna. El nínxol queda flanquejat per dues columnetes exemptes, les bases de les quals incorporen dues cares esculpides que actuen com a elements de suport i introdueixen un accent figuratiu singular en el conjunt.
La decoració escultòrica combina elements vegetals, volutes i formes corbes i contracorbes, disposats al voltant de les columnes i de la fornícula. Aquest repertori confereix a la superfície pètria un tractament plàstic intens, allunyat de la severitat de les portades més classicistes. La combinació d’elements arquitectònics d’ordre clàssic amb una ornamentació exuberant és característica del barroc tardà, amb motius propers al rococó, especialment visibles en el tractament dels florons i dels relleus vegetals.