| Tipus | Portals, arcs, llindes |
| Període | Segle XVI-XVII |
| Situació |
Plaça del Cavaller |
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
Segons la tradició documental recollida en les fonts patrimonials, al segle XII hi havia una casa que havia pertangut a un propietari musulmà anomenat Alí Abizamit o Abimazit i que, després de la conquesta cristiana, fou donada per Ramon Berenguer IV a un membre de la família de Sadaó, considerada l’origen del llinatge dels Salvador, família que assolí una posició preeminent a la població durant l’edat moderna. L’edifici actual es començà a construir l’any 1632, quan Bertomeu Blai Salvador, després de ser distingit pel rei Felip IV de Castella amb la condició de cavaller i el dret a tenir escut d’armes, decidí establir-hi la seva residència senyorial.
És un gran casal entre mitgeres, de planta complexa, que consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de teula a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. L’edifici s’adapta al desnivell del terreny i a la trama irregular del nucli antic. Una construcció veïna, adossada lateralment, n’oculta una part del frontis i contribueix a configurar l’espai de la placeta, estretament vinculat als antics accessos de la vila closa. Presideix la façana el portal d’accés, resolt amb un arc escarser adovellat i motllurat, que concentra l’atenció visual del frontis. A la clau es conserva l’escut heràldic dels Salvador, amb la representació d’una pomera carregada de fruits i la inscripció llatina Salvador Disolvit.
La posició de Cal Cavaller respon a l’antiga configuració d’Ascó en dos sectors diferenciats: la Vila de Dins, vinculada al nucli d’origen musulmà, i la Vila de Fora, on s’establí part de la població cristiana després de la conquesta. Una porta situada al carrer superior, comunicada amb l’edifici mitjançant escales de pedra, formava part del sistema de pas i separació entre aquests espais històrics. Per sota de l'edifici hi ha un altre pas cobert, obert a la placeta mitjançant un gran arc rebaixat, que conserva brancals de pedra i dona accés a dependències tradicionals de la casa, com el celler i l’antic corral.