Centre històric
(Ascó - Ribera d'Ebre)


Ascó - Centre històric

Ascó - Centre històric (Foto: Albert Esteves, 2026)

Ascó - Centre històric

Ascó - Centre històric (Foto: Albert Esteves, 2026)

Ascó - Centre històric

Ascó - Centre històric (Foto: Albert Esteves, 2026)

Ascó - Portal de 1691

Ascó - Portal de 1691 (Foto: Albert Esteves, 2026)

Ascó - Portal de 1695

Ascó - Portal de 1695 (Foto: Albert Esteves, 2026)

Panoràmica d'Ascó

Panoràmica d'Ascó (Foto: Albert Esteves, 2026)

Ascó - Centre històric

Ascó - Centre històric (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya-, 1915)

Panoràmica d'Ascó

Panoràmica d'Ascó (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya-, 1915)



TipusNucli urbà
PeríodeSegle XVI-XVII
Situació Nucli antic
InterèsEspecial interès Interessant
El nucli antic d'Ascó està situat als vessants del turó on hi ha les restes del castell, centre d’una comanda templera i després hospitalera. Estava envoltat d’una muralla de la qual es conserven alguns trams i diversos portals. La vila té origen andalusí i, després de la conquesta cristiana, la població musulmana s'hi va mantenir, fins al punt que, l'any 1497, de les 165 famílies que hi residien, 135 eren morisques*. Aquestes tenien els seus habitatges a l'interior de la vila closa -coneguda com "vila de dins"- mentre que la població cristiana es va establir a l'exterior -la "vila de fora"-. Ambdues comunitats tenien la seva pròpia organització religiosa i administrativa. A inicis del segle XVI, la població musulmana va ser obligada a convertir-se al cristianisme, fet que es va produir només a efectes oficials, fins que, l'any 1610, el rei Felip III va ordenar l'expulsió de tots els moriscos de la península. A Ascó només es va permetre la permanència d'onze famílies. Això va fer que el nucli antic quedés pràcticament despoblat. Per resoldre-ho, l'any 1615 es va concedir una carta de poblament per atraure nous residents.

Tot plegat va suposar una reurbanització de la vila antiga, especialment intensa a finals del segle XVII, fet que ha deixat testimoni en alguns portals datats, i que va culminar amb la reforma i ampliació de l'església, culminada l'any 1703.

En l'actualitat, el centre històric, ben distingible de l'eixample modern, segueix conservant el seu aire medieval, amb carrers estrets i tortuosos, passos coberts -els perxes- i façanes de pedra amb portals adovellats a amb llindes ben antigues.

Un document de reducció de censal de 1559, conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, és atorgat a Fomadus Abenalí, àlies Foratget, i la seva muller Maria, Mussa Abenalí i la seva muller Fàtima, Alí Karim i la seva muller Aixa, i Alí Caixeres, tots d'Ascó. Els noms deixen veure clarament que els musulmans d'Ascó conservaven plenament la seva tradició.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català