Església de Sant Joan Baptista (la Prioral)
(Móra d'Ebre - Ribera d'Ebre)

L'edific actual presenta una estructura que reflecteix les successives transformacions arquitectòniques experimentades en successives etapes, en bona part degut a les destruccions i reconstruccions provocades pels conflictes bèl·lics que han afectat la vila al llarg dels segles.

La primera referència del temple és de l’any 714, quan els musulmans el van convertir en mesquita. El 1153 Ramon Berenguer IV va ordenar reconstruir-lo com a església, en estil romànic. D’aquell edifici medieval no se’n conserva una imatge clara, perquè les reformes posteriors el van anar transformant. A partir de la dècada de 1520 la colla del mestre Guerau Capdevila va començar a reconstruir el temple des de l’absis. Al llarg del segle XVI es van aixecar diverses capelles laterals, entre elles les de Sant Francesc (avui de la Puríssima), la del Sant Crist dels Cavallers i la del Roser (avui de la Verge de Montserrat). El prestigi de l’església es va consolidar quan el papa Sixt V la va declarar priorat secular el 1585, d’on ve el nom de Prioral. El segle XVII va ser dur per al temple. El 1642, durant la Guerra dels Segadors, les tropes del rei d’Espanya el van saquejar i van cremar l’arxiu parroquial; el 1650 va patir un nou saqueig, aquest cop de les tropes franceses. Després, entre el 1703 i el 1714, la Guerra de Successió el va deixar parcialment destruït, sobretot el campanar, el paviment, l’arxiu i l’abadia. D’aquella reconstrucció procedeix la façana actual, amb la Porta Nova, un portal d’arc de mig punt adovellat amb l’escut de la vila a la clau, datat el 1733. Ja al segle XX, la Guerra Civil va comportar una nova destrucció: es van perdre l’arxiu parroquial, imatges i l’altar major. El temple, amb el campanar, va ser restaurat durant els anys cinquanta per Regiones Devastadas.

Arquitectònicament, és un edifici d’una sola nau amb capelles laterals (tres per banda) i absis poligonal. La nau es cobreix amb una volta d’arestes dividida en tres tramades per arcs torals de mig punt decorats amb cassetons; l’absis i les capelles tenen també volta d’arestes. Als peus hi ha el cor, sostingut per una gran volta rebaixada d’arestes. El campanar, a l’extrem nord-est, és de planta rectangular, amb obertures de mig punt a la part alta i coberta a quatre vessants. El resultat és un edifici de factura sobretot renaixentista i barroca, resultat de segles de reconstruccions, més que no pas un temple d’un sol estil. Aquesta superposició d’èpoques és, precisament, el que el fa interessant.

Les dues escultures que es poden veure a la dues portades, una dedicada a sant Joan Baptista i l'altra a sant Antoni Abat, són obra moderna de l'escultor local Joan Segú.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí