Convent de les Carmelites (Col·legi Santa Teresa)
(Móra d'Ebre - Ribera d'Ebre)


Móra d'Ebre - Convent de les Carmelites (Col·legi Santa Teresa)

Móra d'Ebre - Convent de les Carmelites (Col·legi Santa Teresa) (Foto: Albert Esteves, 2026)

Móra d'Ebre - Convent de les Carmelites (Col·legi Santa Teresa)

Móra d'Ebre - Convent de les Carmelites (Col·legi Santa Teresa) (Foto: Albert Esteves, 2026)

Móra d'Ebre - Convent de les Carmelites (Col·legi Santa Teresa)

Móra d'Ebre - Convent de les Carmelites (Col·legi Santa Teresa) (Foto: Albert Esteves, 2026)

Móra d'Ebre - Convent de les Carmelites (Col·legi Santa Teresa)

Móra d'Ebre - Convent de les Carmelites (Col·legi Santa Teresa) (Foto: Albert Esteves, 2026)



TipusEdifici religiós
Període1940-1975
Situació Carrer Santa Madrona, 49
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
Convent i escola fundats l'any 1947 per la Congregació de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep. La presència carmelitana a Móra d’Ebre la van iniciar cinc germanes: Pietat Bonet, Isabel Mola, Rosa Coromines, Mercedes Duarri i Presentación Rodriguez. Eren part d’una congregació amb arrels barcelonines. La van fundar a Barcelona, el 22 de febrer de 1878, Teresa Toda Juncosa i la seva filla Teresa Guasch Toda, i el bisbe Salvador Casañas en va concedir l’aprovació diocesana definitiva el 27 de gener de 1902. El seu objectiu inicial era acollir i educar nenes sense recursos. El 1941 la congregació es va afiliar a l’Orde dels Carmelites Descalços, la qual cosa explica la dedicació teresiana del centre. La fundació a Móra s’inscriu en la represa de l’activitat de la congregació després de la Guerra Civil: el 1940 va començar una nova etapa i les cases van tornar a obrir-se pràcticament des de zero.

El conjunt és de maons, amb els paraments exteriors arrebossats i una àmplia cornisa motllurada que recorre tot el perímetre. Quatre cossos adossats i una església formen una planta rectangular amb un pati central. Els cossos són rectangulars, amb cobertes de teula a dues aigües i un terrat, i s’alcen en planta baixa i dos pisos. Aquesta disposició al voltant d’un pati recorda la tradició claustral, tot i que l’edifici és del segle XX. La majoria d’obertures són rectangulars i de maó, tot i que moltes s’han reformat. El portal principal s’obre al xamfrà de la cantonada nord-est, amb arc de mig punt adovellat sobre dues pilastres quadrades de capitells senzills. El conjunt inclou una petita capella d’una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català