| Tipus | Edifici religiós |
| Període | Segle XIX |
| Situació |
Camí de Sant Jeroni |
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
Situada al paratge del mateix nom, als peus de la muntanya de la Picossa, molt a prop de l'ermita de Santa Madrona. Els seus orígens es remunten probablement al segle XIII, tot i que l’edifici actual és fruit d’una reedificació de l’any 1891. Constitueix un dels principals espais de devoció popular del municipi i forma, juntament amb l’ermita de Santa Madrona, un conjunt patrimonial integrat en un entorn natural de gran valor paisatgístic.
Arquitectònicament, el conjunt presenta una configuració força austera.Consta d'una sola nau, coberta amb volta de canó. A l’interior destaquen les pintures murals i les cornises i motllures que articulen l’espai, especialment a l’absis i a la volta. La construcció combina murs tradicionals i coberta de teula, amb estructura de fusta, elements que van ser objecte d’una intervenció de conservació recent. Entre els elements singulars del conjunt destaca també una pica vuitavada de pedra picada, amb dos escuts vinculats a la casa dels ducs de Cardona, així com la font que brolla a tocar de l’altar i que s’integra en la tradició devocional del lloc.
L’ermita és l’escenari de la tradicional romeria de l’1 de maig, coneguda com la Diada de Sant Jeroni, en què se celebra el popular ranxo, un àpat comunitari elaborat en grans calders.