Cementiri de Móra d'Ebre - Móra d'Ebre

Móra d'Ebre - Cementiri (Foto: Albert Esteves, 2026)

Móra d'Ebre - Cementiri. Panteó Gurrera, en forma de soca d'olivera (Foto: Albert Esteves, 2026)

Móra d'Ebre - Cementiri. Desconsol, obra de Joan Segú (Foto: Albert Esteves, 2026)

Móra d'Ebre - Cementiri (Foto: Albert Esteves, 2026)

Móra d'Ebre - Cementiri. Sepultura de Juilo Antonio (Foto: Albert Esteves, 2026)

Tipus	Art funerari
Període	1888-1910
Estil	Modernisme
Situació	Camí de les Solanes
Interès	Especial interès

El cementiri de Móra d'Ebre, construït l'any 1836, resulta, si més no, sorprenent per a qualsevol visitant, en primer lloc per la voluminositat de la cúpula del panteó Monlleó o el coronament cònic del panteó Solé-Nebot (que tractem en fitxes apart), però també per les nombroses sepultures fetes amb rocalla, algunes emulant una gruta, que adopten les formes orgàniques de la natura per associar la mort a l'entorn rural de la vida. Original és també el panteó Gurrera, amb un obertura en forma de soca d'olivera. Altres sepulcres presenten dissenys més clàssics i un d'ells, el de Rosa Amorós, l'escultura d'una dona desconsolada, obra de l'artista local Joan Segú, fill de la difunta.

L'any 2019 es van traslladar a aquest cementiri les restes de l'escultor Julio Antonio (Móra d'Ebre, 1889 – 1919), un dels grans renovadors de l'escultura espanyola del segle XX, tot i la seva mort prematura a la edat de 30 anys. El trasllat, procedent del cementiri de l'Almudena de Madrid, es va fer coincidint amb el centenari de la seva mort. També hi reposen les despulles de la seva mare, la morenca Lucía Hernández Costa.

Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí

Cementiri de Móra d'Ebre(Móra d'Ebre - Ribera d'Ebre)

Cementiri de Móra d'Ebre
(Móra d'Ebre - Ribera d'Ebre)