Restes de l'antiga muralla
(Térmens - Noguera)
Térmens - Antiga muralla (Foto: Albert Esteves, 2026)
Térmens - Antiga muralla (Foto: Albert Esteves, 2026)
Térmens - Antiga muralla (Foto: Albert Esteves, 2026)
Térmens - Antiga muralla (Foto: Albert Esteves, 2026)
| Tipus | Muralles i torres fortificades |
|---|---|
| Període | Segle XIII a XV |
| Situació | Carrer del Mur |
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
Del castell i la muralla de Térmens en queden alguns trams de mur, especialment visibles, justament, al carrer del Mur. Formaven part d’un conjunt defensiu medieval situat al capdamunt d’un tossal que domina el riu Segre, a la riba esquerra.
La fortificació, d’origen islàmic, va ser un punt estratègic en les disputes territorials entre els poders musulmans i els comtes catalans durant el segle XII. Posteriorment, el conjunt quedà vinculat a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que hi establí una comanda i contribuí a consolidar l’organització de la vila medieval. En l'actualitat, l’espoli de la pedra i les transformacions urbanístiques n’han provocat la pràctica desaparició, però els fragments de muralla conservats i el traçat dels carrers permeten reconstruir plenament el perímetre de l’antic nucli clos.
La primera referència documental del castell correspon a l’any 1106, quan el comte Ermengol VI d’Urgell conquerí la fortalesa musulmana, després de la presa de Balaguer. La victòria almoràvit a la batalla de Corbins, el 1126, comportà la recuperació del lloc pels musulmans, però va ser conquerida novament pels comtes cristians en el context de les campanyes militars que culminaren amb la conquesta de Lleida. El 1143, hi apareix documentat Arnau Berenguer d’Anglesola com a castlà, sota la senyoria de Ramon Berenguer IV. Va formar part dels dominis dels Anglesola fins que, l'any 1278, va passar a mans de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que hi establí una comanda. L’orde mantingué la jurisdicció sobre el lloc fins a la desaparició de les senyories, al segle XIX.
El castell ocupava la part més elevada del tossal, al sector de ponent de l’antiga església de Sant Joan. Pel vessant meridional, s'estenia el recinte emmurallat que envoltava el nucli antic, amb la porta principal situada a l’inici del carrer Major, el qual constituïa l'eix vertebrador de la vila medieval. Els fragments més ben conservats es troben al sector occidental, on la muralla s’adapta al relleu del substrat de gres, retallat en forma de talús, sobre el qual s’assenta directament en alguns punts. No s’han identificat restes de torres defensives, fet que fa pensar en un recinte amb un traçat predominantment continu. Les característiques dels paraments conservats apunten a una obra medieval que podria correspondre, en bona part, al segle XIII avançat, moment de consolidació del domini hospitaler sobre el terme.
La fortificació, d’origen islàmic, va ser un punt estratègic en les disputes territorials entre els poders musulmans i els comtes catalans durant el segle XII. Posteriorment, el conjunt quedà vinculat a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que hi establí una comanda i contribuí a consolidar l’organització de la vila medieval. En l'actualitat, l’espoli de la pedra i les transformacions urbanístiques n’han provocat la pràctica desaparició, però els fragments de muralla conservats i el traçat dels carrers permeten reconstruir plenament el perímetre de l’antic nucli clos.
La primera referència documental del castell correspon a l’any 1106, quan el comte Ermengol VI d’Urgell conquerí la fortalesa musulmana, després de la presa de Balaguer. La victòria almoràvit a la batalla de Corbins, el 1126, comportà la recuperació del lloc pels musulmans, però va ser conquerida novament pels comtes cristians en el context de les campanyes militars que culminaren amb la conquesta de Lleida. El 1143, hi apareix documentat Arnau Berenguer d’Anglesola com a castlà, sota la senyoria de Ramon Berenguer IV. Va formar part dels dominis dels Anglesola fins que, l'any 1278, va passar a mans de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que hi establí una comanda. L’orde mantingué la jurisdicció sobre el lloc fins a la desaparició de les senyories, al segle XIX.
El castell ocupava la part més elevada del tossal, al sector de ponent de l’antiga església de Sant Joan. Pel vessant meridional, s'estenia el recinte emmurallat que envoltava el nucli antic, amb la porta principal situada a l’inici del carrer Major, el qual constituïa l'eix vertebrador de la vila medieval. Els fragments més ben conservats es troben al sector occidental, on la muralla s’adapta al relleu del substrat de gres, retallat en forma de talús, sobre el qual s’assenta directament en alguns punts. No s’han identificat restes de torres defensives, fet que fa pensar en un recinte amb un traçat predominantment continu. Les característiques dels paraments conservats apunten a una obra medieval que podria correspondre, en bona part, al segle XIII avançat, moment de consolidació del domini hospitaler sobre el terme.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí