Església de Santa Maria
(Térmens - Noguera)


Térmens - Església de Santa Maria

Térmens - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)

Térmens - Església de Santa Maria

Térmens - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)

Térmens - Església de Santa Maria

Térmens - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)

Térmens - Església de Santa Maria

Térmens - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)

Térmens - Església de Santa Maria

Térmens - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)

Térmens - Església de Santa Maria

Térmens - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)

Térmens - Església de Santa Maria. Capella lateral

Térmens - Església de Santa Maria. Capella lateral (Foto: Albert Esteves, 2026)

Térmens - Església de Santa Maria

Térmens - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)

Térmens - Església de Santa Maria

Térmens - Església de Santa Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)



TipusEdifici religiós
Període1940-1975
EstilEstils contemporanis
AutorIsidre Puig Boada
Situació Carrer de l'Estació, 48
Degut al mal estat de l'església de Sant Joan, l'antiga parroquial situada a la vila closa, i a l'elevat cost de la seva restauració, es va preferir construir un temple de nova planta, el qual va poder ser finançat en bona part per l'empresa FECSA, que en aquella època estava construint el canal de Balaguer, que passava ben a prop del poble.

La nova església va ser projectada per l'arquitecte Isidre Puig Boada (Barcelona, 1891 - 1987), deixeble de Gaudí i arquitecte diocesà del Bisbat d'Urgell entre 1956 i 1968, que també va dissenyar les esglésies de Mollerussa, Artesa de Segre o a la Guàrdia d'Urgell, aquesta darrera de traces molt semblants a la de Térmens. Va ser consagrada l'any 1966.

És un edifici de línies contemporànies, molt allunyat dels models historicistes dels anys 40 i 50. Tret del sòcol aplacat de pedra, tota la resta de fàbrica és de maó vist, amb una façana que té com a protagonista principal el campanar. Aquest, situat a l'eix de la porta, presenta una base cilíndrica i un cos superior molt més estret, també cilíndric, tot plegat envoltat de quatre potents contraforts, els quals assoleixen una altura superior i generen el buit del cloquer, coronat amb una plataforma circular. A l'interior és on es millor es detecta la influència gaudiniana, que es fa evident en els arcs parabòlics que sostenen la volta i que determinen la inclinació dels murs laterals, els quals es buiden entre els arcs, obrint l'espai on es situen les finestres.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català