Restes del castell de Menàrguens
(Menàrguens - Noguera)
Menàrguens - Restes del castell de Menàrguens. Mur del carrer Pasqualet (Foto: Jordi Amorós -invarquit.gencat.cat-, 2012)
Menàrguens - Restes del castell de Menàrguens (Foto: Albert Esteves, 2026)
Menàrguens - Restes del castell de Menàrguens (Foto: Albert Esteves, 2026)
| Tipus | Castell |
|---|---|
| Període | Segle X a XII |
| Situació | Carrer del Castell, carrer Pasqualet |
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
El castell de Menàrguens, situat al tossal del Castell o Castellet, a la part alta del nucli urbà, va ser una fortificació medieval vinculada al domini dels comtes d’Urgell. La seva posició dominant sobre la plana del Segre li conferia un valor estratègic en el control del territori.
La primera notícia documental coneguda data de 1050, més d'un segle abans de que el comte Ermengol VII d'Urgell concedeix als repobladors del lloc la carta de poblament, l'any 1163. Uns anys abans, el 1148, Guillem Pere i la seva esposa Sicarda havien cedit el castell a Pere de Puigverd i Sibil·la. Durant els segles XIII i XIV, el castell va estar implicat en les disputes pel domini del comtat d’Urgell i passà per diverses mans. Després de la derrota de Jaume II d’Urgell, el 1415, Ferran I vengué la vila i el castell a l’abat de Poblet, que n'exercí el domini senyorial fins a l'abolició de les senyories al segle XIX.
Actualment, el castell es troba pràcticament desaparegut, tret d'unes restes escasses i fragmentàries. Devia ocupar l'espai entre els actuals carrers de Pasqualet i del Castell. Al primer es pot identificar un pany de mur format per filades de carreus rectangulars de pedra sorrenca, ben escairats però força erosionats. També s’han documentat fragments de murs als vessants del tossal i restes de possibles estructures auxiliars. Entre els elements descrits en estudis arqueològics hi ha una cisterna excavada al terreny i un dipòsit de pedra.
La manca d’estructures suficients impedeix reconstruir amb certesa la planta original, les torres o els accessos de la fortificació. El seu interès patrimonial rau, sobretot, en el paper que tingué en la formació de la vila medieval i en la seva vinculació amb la història del comtat d’Urgell.
La primera notícia documental coneguda data de 1050, més d'un segle abans de que el comte Ermengol VII d'Urgell concedeix als repobladors del lloc la carta de poblament, l'any 1163. Uns anys abans, el 1148, Guillem Pere i la seva esposa Sicarda havien cedit el castell a Pere de Puigverd i Sibil·la. Durant els segles XIII i XIV, el castell va estar implicat en les disputes pel domini del comtat d’Urgell i passà per diverses mans. Després de la derrota de Jaume II d’Urgell, el 1415, Ferran I vengué la vila i el castell a l’abat de Poblet, que n'exercí el domini senyorial fins a l'abolició de les senyories al segle XIX.
Actualment, el castell es troba pràcticament desaparegut, tret d'unes restes escasses i fragmentàries. Devia ocupar l'espai entre els actuals carrers de Pasqualet i del Castell. Al primer es pot identificar un pany de mur format per filades de carreus rectangulars de pedra sorrenca, ben escairats però força erosionats. També s’han documentat fragments de murs als vessants del tossal i restes de possibles estructures auxiliars. Entre els elements descrits en estudis arqueològics hi ha una cisterna excavada al terreny i un dipòsit de pedra.
La manca d’estructures suficients impedeix reconstruir amb certesa la planta original, les torres o els accessos de la fortificació. El seu interès patrimonial rau, sobretot, en el paper que tingué en la formació de la vila medieval i en la seva vinculació amb la història del comtat d’Urgell.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí