Església de Sant Vicenç
(Menàrguens - Noguera)

La primera referència documental de l’església correspon a l’any 1180, quan una butlla del papa Alexandre III confirmà al prepòsit de la canònica de Santa Maria de Solsona la possessió del temple de Menàrguens. Aquesta vinculació s’inscriu en un conflicte anterior entre el bisbe d’Urgell i la comunitat de Solsona pels delmes i altres drets eclesiàstics de la població. El litigi es resolgué el 1178 mitjançant un conveni que atribuïa l’església de Menàrguens a la comunitat solsonina.

El temple torna a aparèixer documentat el 1236, quan havia de ser l’escenari del casament del comte Àlvar d’Urgell amb Sibil·la d’Anglesola, celebració que finalment no tingué lloc. El 1285, el comte Ermengol X confirmà els drets de la canònica de Solsona sobre diverses poblacions, entre les quals hi havia Menàrguens. El 1415, després de la rebel·lió del comte Jaume d'Urgell, el castell i la vila van ser venuts a l'abat de Poblet, monestir que ja hi tenia donacions des de 1186 i 1237.

L’edifici actual, d’estil gòtic, és fruit d'una reforma del segle XV, quan ja era propietat de Poblet, tot i que només en resta la capçalera, dues capelles laterals, una part del mur de migdia i el campanar. La resta és una reconstrucció moderna, perfectament diferenciada de l'obra original. De la part conservada cal ressaltar les voltes de creueria, amb les claus esculpides, els potents contraforts que la reforcen i el campanar, que també té la part superior refeta. Dels elements interiors, a banda del retaule que tractem separadament, hem de ressenyar la pica baptismal, decorada amb relleus antropomorfs, probablement coetània a la construcció de l'església.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí