Església de la M.D. de l'Assumpció
(Torrelameu - Noguera)

L’origen del temple s’ha de situar en el context de la reorganització del territori després de la conquesta comtal. Torrelameu apareix documentat el 1093 com una heretat o almúnia d’origen andalusí vinculada a Balaguer. Després de la conquesta del territori per Ermengol VI, vers el 1147, el lloc quedà integrat dins la comanda templera de Corbins. Posteriorment, arran de la supressió de l’orde del Temple, el 1317, passà als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que hi mantingueren el domini senyorial fins a la desamortització.

La configuració actual de l'església és el resultat de diverses fases constructives. Durant el segle XVI, l’església fou ampliada o reconstruïda, i d’aquesta fase es conserven elements destacats de la façana occidental, entre els quals el portal adovellat i la rosassa. També correspon a aquest període la capella del Roser, datada el 1606, que manté una decoració de guix amb motius florals.

La transformació més important es produí a la segona meitat del segle XVIII. La intervenció comportà la renovació de les cobertes de la nau, la construcció d’una nova capçalera poligonal en substitució de la capçalera plana anterior i l’enguixat de bona part dels paraments interiors.

L’edifici és de planta d’una sola nau amb capelles laterals, comunicades amb l’espai central mitjançant arcs de mig punt. La façana principal, orientada a ponent, presenta una superposició de fases constructives que es pot llegir en els materials i en la disposició de l’aparell. La part inferior del frontis és construïda amb grans carreus de pedra sorrenca, ben escairats i disposats en filades horitzontals regulars. Al centre s’obre la portalada de mig punt, formada per dovelles de pedra, damunt la qual hi ha una rosassa. A la banda sud-oest s’alça el campanar, de planta quadrada, que és considerat l’element més antic del conjunt i s’ha relacionat amb una fase romànica tardana del segle XIII. El cos original presenta obertures de mig punt i una cornisa motllurada, tot i que la part superior ha estat modificada amb l’afegit d’un cos de ciment.

Per damunt de la rosassa, el parament canvia: els carreus regulars donen pas a una fàbrica de pedra més petita i irregular, lligada amb morter de calç. Aquest canvi s’ha relacionat amb les obres del segle XVIII i amb la reforma de les cobertes. El frontis es tanca sota la teulada a doble vessant. Les façanes laterals també mostren diferències en l’aparell i en les alçades dels murs, indicatives de les successives ampliacions.

A l’interior, la nau es cobreix amb una volta de canó amb llunetes, reforçada per arcs torals que descansen sobre impostes i un entaulament amb mènsules de formes classicitzants. A la zona del presbiteri, els arcs recolzen sobre pilastres adossades. La capçalera és formada per un absis poligonal, incorporat durant la reforma del segle XVIII, amb una conca coberta per una estructura sostinguda mitjançant trompes i decorada amb una petxina motllurada de guix.

Entre els elements interiors d’interès destaca la capella del Roser, datada el 1606, que conserva cassetons de guix decorats amb motius florals. A l’extrem occidental de la nau hi ha el cor elevat, sostingut per una volta estrellada. La capella de Santa Teresa constitueix l’altra capella lateral destacada en la documentació patrimonial.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí