Restes del castell d'Albesa
(Albesa - Noguera)

El castell d’Albesa, també conegut com a castell dels Moros o castell del Cinto, estava situat al tossal que domina la vila, en una posició estratègica sobre la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana. La fortalesa controlava un dels passos del riu i formava part del sistema defensiu de la frontera septentrional d’al-Àndalus. La seva situació permetia vigilar les comunicacions entre Lleida i Balaguer i protegir les comunitats agrícoles de l’entorn, vinculades als sistemes de regadiu de la zona.

La fortalesa ja apareix documentada entre els anys 1002 i 1003. Durant el segle XI continuà sota domini musulmà, malgrat els intents dels comtes d’Urgell d’obtenir-ne el control. El 1120 fou lliurada com a penyora a Ramon Berenguer III, però el domini cristià no es consolidà fins al voltant de 1145. Posteriorment, el castell estigué vinculat als comtes d’Urgell i fou escenari de les disputes feudals dels segles XII i XIII. Després de la derrota de Jaume II d’Urgell, el 1413, Ferran d’Antequera n'ordenà l’enderrocament. Les ruïnes foren reutilitzades com a refugi durant la primera guerra carlina, el 1836.

Les restes conservades se situen al cim del tossal i són força fragmentàries. El vestigi més destacat és el basament d’una torre de planta rectangular, de la qual es conserven principalment les cares nord i oest. La part inferior és formada per grans carreus rectangulars de pedra sorrenca, disposats en filades regulars i atribuïts a la fortificació andalusina dels segles X-XI. Per damunt d’aquesta fàbrica s’identifica una construcció de maçoneria encofrada, amb nucli de reble i morter, corresponent probablement a una reforma feudal dels segles XII-XIII.

A l’entorn de la torre s’observen alineacions de carreus i fragments de murs que podrien correspondre al recinte emmurallat. També s’hi assenyala l’existència d’una cisterna, destinada a garantir l’abastament d’aigua de la guarnició. L’estat de conservació de les restes no permet reconstruir amb precisió la planta ni l’organització interior de la fortalesa.

El castell d’Albesa constitueix un testimoni significatiu de l’arquitectura militar andalusina i de la seva posterior adaptació a les necessitats defensives feudals. La torre conservada, amb les dues fases constructives diferenciades, és l’element més representatiu d’aquest conjunt.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí