Retaule de la M.D. del Roser
(Albesa - Noguera)

L'obra artística més destacada de l'església de l'Assumpció és el retaule gòtic de pedra policromada del segle XIV, dedicat a la Mare de Déu i procedent del temple medieval. Datat entre 1360 i 1390, pertany a l’anomenada Escola de Lleida i constitueix la peça més representativa del grup de retaules de pedra conegut com a Grup d’Albesa. La seva execució s’inscriu en la tradició escultòrica vinculada a l’obra de Bartomeu de Robió, sense que se’n conegui l’autor concret.

Quan es va construir el nou temple parroquial, l'any 1790, el retaule va ser a una capella lateral, on es va muntar amb una disposició diferent de l’original i es repintà seguint els gustos del moment. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 patí importants mutilacions: desaparegué el cos de la imatge central de la Mare de Déu i foren decapitats diversos personatges. De la imatge només es conservà el cap de la Verge, el del Nen Jesús i una mà.

Entre 1994 i 1997, el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat dugué a terme una intervenció integral. El retaule fou desmuntat, netejat i restaurat, i s’eliminaren repintades posteriors per recuperar la policromia original del segle XIV. També es va dissenyar una estructura metàl·lica de suport que permet sostenir les peces sense haver-les d’unir amb materials agressius. Un cop restaurat, el conjunt es tornà a muntar a l’església, recuperant-ne la lectura unitària i la ubicació destacada.

El conjunt, de 4,95 m d’alçària per 4,30 m d’amplada, és format per 48 peces de pedra calcària policromada. La seva composició s’organitza en una predel·la amb l’apostolat, dos cossos laterals amb escenes narratives i un cos central destinat a la imatge de la Mare de Déu, situada sota un dosser arquitectònic coronat per la figura del Pare Etern. La predel·la presenta els apòstols distribuïts a banda i banda de l’eix central. Per damunt s’articulen vuit plafons amb escenes de la vida de Jesús i de Maria, relacionades amb els misteris de goig i de glòria. Els compartiments són separats per muntants amb figures de sants col·locades sobre petites peanyes i sota dosserets. Als angles de les escenes del cos central hi ha els escuts dels comtes Pere d’Urgell i Margarida de Montferrat, senyors de la vila a finals del segle XIV.

Un dels trets més característics és el predomini de l’arquitectura ornamental sobre la mateixa escultura figurativa. Els muntants, dosserets, traceries i elements geomètrics formen una estructura molt elaborada, amb una profusió de motius calats que recorden les claraboies de l’arquitectura gòtica. Aquesta riquesa decorativa contrasta amb el tractament més rígid i menys expressiu de les figures, una característica que els estudiosos relacionen amb la producció seriada dels tallers de l’època. L'arqueòleg i historiador Agustí Duran i Sanpere va posar de manifest la desproporció entre la riquesa arquitectònica i decorativa i la pobresa de l'escultura.

En tot cas, el retaule de la Mare de Déu del Roser d’Albesa és, per les dimensions, la qualitat de la decoració arquitectònica i la seva significació dins l’Escola de Lleida, una de les obres més representatives de l’escultura gòtica en pedra a Catalunya.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí