Vil·la romana del Romeral
(Albesa - Noguera)
Albesa - Vil·la romana del Romeral (Foto: Albert Esteves, 2026)
Albesa - Vil·la romana del Romeral (Foto: Albert Esteves, 2026)
Albesa - Vil·la romana del Romeral (Foto: Anitsirc 3 CC BY-SA 4.0, 2017)
Albesa - Vil·la romana del Romeral (Foto: (Xavier Escuder -invarquit.gencat.cat-, 2006)
Albesa - Vil·la romana del Romeral (Foto: (Xavier Escuder -invarquit.gencat.cat-, 2006)
Albesa - Museu de Lleida - Cap de Medusa procedent de la vil·la del Romeral (Foto: Olybrius CC BY-SA 4.0, 2016)
| Tipus | Jaciment arqueològic |
|---|---|
| Període | Segle IV ac a IV dc |
| Situació | Camí d'Albesa a Castelló de Farfanya |
La vil·la romana del Romeral està situada a la partida del mateix nom, a uns quatre quilòmetres al nord-oest d’Albesa, sobre una terrassa fluvial de la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana. Va ser un important establiment rural que combinava la funció residencial dels propietaris amb l’explotació agropecuària del territori.
El jaciment va ser descobert accidentalment el 1961, arran d’unes obres agrícoles que posaren al descobert fragments de mosaics. Entre 1965 i 1968 s’hi van dur a terme diverses excavacions, que permeteren recuperar part dels paviments musius. La recerca arqueològica es reprengué el 1995, sota la direcció de Lluís Marí i Víctor Revilla, i permeté conèixer millor l’organització i les diferents fases d’ocupació del conjunt.
Les excavacions han identificat una primera ocupació a començament del segle I dC, seguida d’una construcció residencial més important, que estigué en ús entre els segles I i III. Cap a la segona meitat del segle IV es dugué a terme una profunda reorganització arquitectònica, que convertí la vil·la en una residència senyorial monumental. Algunes evidències indiquen una reocupació parcial durant l’antiguitat tardana, entre els segles V i VI.
Arquitectònicament, el conjunt principal s’organitzava al voltant d’un peristil de planta quadrada lleugerament irregular, d’uns 500 m², que articulava les diferents dependències. Al voltant d’aquest pati porticat es distribuïen les estances residencials, entre les quals destacava una gran sala quadrangular acabada en absis, probablement un oecus o sala de representació. Les dependències orientades cap al riu presentaven un caràcter especialment residencial, mentre que altres espais tenien funcions de servei i emmagatzematge.
Un dels elements més destacats de la vil·la era la decoració dels paviments: s’hi han documentat més de 500 m² de mosaics, amb composicions geomètriques i figuratives, motius vegetals, ocells i fruits. També s’hi descobrí, l’any 2005, un relleu de pedra sorrenca amb el cap de Medusa, que formava part d’una font i constitueix una troballa excepcional dins l’arquitectura privada romana a Catalunya. Està datat entre els segles II i III dC i es conserva al Museu de Lleida.
El jaciment va ser descobert accidentalment el 1961, arran d’unes obres agrícoles que posaren al descobert fragments de mosaics. Entre 1965 i 1968 s’hi van dur a terme diverses excavacions, que permeteren recuperar part dels paviments musius. La recerca arqueològica es reprengué el 1995, sota la direcció de Lluís Marí i Víctor Revilla, i permeté conèixer millor l’organització i les diferents fases d’ocupació del conjunt.
Les excavacions han identificat una primera ocupació a començament del segle I dC, seguida d’una construcció residencial més important, que estigué en ús entre els segles I i III. Cap a la segona meitat del segle IV es dugué a terme una profunda reorganització arquitectònica, que convertí la vil·la en una residència senyorial monumental. Algunes evidències indiquen una reocupació parcial durant l’antiguitat tardana, entre els segles V i VI.
Arquitectònicament, el conjunt principal s’organitzava al voltant d’un peristil de planta quadrada lleugerament irregular, d’uns 500 m², que articulava les diferents dependències. Al voltant d’aquest pati porticat es distribuïen les estances residencials, entre les quals destacava una gran sala quadrangular acabada en absis, probablement un oecus o sala de representació. Les dependències orientades cap al riu presentaven un caràcter especialment residencial, mentre que altres espais tenien funcions de servei i emmagatzematge.
Un dels elements més destacats de la vil·la era la decoració dels paviments: s’hi han documentat més de 500 m² de mosaics, amb composicions geomètriques i figuratives, motius vegetals, ocells i fruits. També s’hi descobrí, l’any 2005, un relleu de pedra sorrenca amb el cap de Medusa, que formava part d’una font i constitueix una troballa excepcional dins l’arquitectura privada romana a Catalunya. Està datat entre els segles II i III dC i es conserva al Museu de Lleida.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí