Església de Santa Maria
(Algerri - Noguera)

L’església parroquial de Santa Maria, dedicada a la Purificació de la Mare de Déu, és situada al centre del nucli antic d’Algerri. L’edifici actual és fruit d’una profunda reconstrucció del segle XVIII, que substituí el temple medieval anterior i donà lloc a un notable conjunt barroc, especialment destacat per la monumentalitat i la riquesa ornamental de la façana.

L’existència d’una església a Algerri és documentada des de començament del segle XII. L’any 1108, el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Elvira donaren a l’abadia de Sant Pere d’Àger les esglésies que hi hagués o que es construïssin als territoris situats entre el Segre i el Cinca, entre les quals s’esmentava la d’Algerri. La vinculació amb la canònica d’Àger fou confirmada per les butlles papals d’Alexandre III dels anys 1162 i 1179. Aquesta dependència eclesiàstica es mantingué fins al segle XIX.

El temple medieval, d’origen romànic, va ser substituït per una construcció gòtica, que posteriorment experimentà importants modificacions. L’edifici actual es bastí durant la segona meitat del segle XVIII. L'any 1772 se signà el contracte per a la construcció de la nova església entre els representants de la parròquia i el mestre d’obres Remigio Burria, fill del també mestre Josep Burria, una acreditada família de mestres de cases aragonesos, establerts a Lleida. Les obres es van iniciar l'any 1773 i es van allargar fins al 1778.

L’edifici presenta una planta de tres naus, amb la central més ampla i elevada que les laterals, i un transsepte sobre el qual s’aixeca una cúpula sobre petxines. La nau central es cobreix amb volta de canó amb llunetes, mentre que les laterals tenen voltes d’aresta. Als costats s’obren capelles comunicades entre elles, i als peus de la nau hi ha el cor. L’estructura combina solucions barroques amb una ordenació espacial de caràcter classicitzant. L’element més notable és la façana barroca, construïda amb pedra de tonalitat rogenca i concebuda amb una composició monumental. Quatre grans pilastres de capitell compost articulen el frontis i sostenen un arquitrau, damunt del qual hi ha el típic coronament barroc mixtilini. La portalada central, de gran riquesa escultòrica, s’organitza al voltant d’un arc de mig punt flanquejat per columnes exemptes sobre pedestals. Per damunt hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu i el Nen, també emmarcada per columnes i un entaulament amb frontó triangular. Originalment hi havia dues imatges flanquejant la Mare de Déu, actualment desaparegudes.

Al costat de l’edifici s’alça un campanar de torre, de planta quadrada a la base i amb cossos superiors de planta octogonal, fets de maó vist, fruit d'una reconstrucció de postguerra.

Al mur lateral de migdia podem veure encara les dovelles d'una antiga porta tapiada que, segons fonts locals, conduïa a la capella de l'antic cementiri.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí