Trullets
(Algerri - Noguera)

Conjunt d'estructures excavades a la roca, vinculades a les antigues pràctiques de vinificació i emmagatzematge del vi a l'entorn d'Algerri. Es tracta d'un testimoni singular de l'activitat vitivinícola tradicional i de les formes d'aprofitament dels recursos geològics del territori.

El conjunt es localitza en tres sectors diferenciats dels vessants dels tossals de la serra Llarga, a tocar del camí de la Garriga i del nucli d'Algerri. Segons la informació del plafó interpretatiu instal·lat al lloc, s'hi conserven 23 trullets: onze en el sector més proper al camí de la Garriga, deu en un segon sector situat al nord, prop del cementiri, i dos més en un tercer emplaçament, molt a prop de la població. Aquestes estructures es troben excavades en la roca de guix que caracteritza bona part de la geologia local. Aquest material actuava com un additiu que ajudava a la fermentació del vi.

La primera notícia documental coneguda sobre els trullets data de l'any 1640, quan apareixen citats en un capbreu dels monjos del monestir de Poblet. Aquest document constitueix un testimoni de l'existència i de l'ús d'aquestes instal·lacions al segle XVII, tot i que no permet establir-ne la data de construcció. És possible que algunes de les estructures siguin anteriors a aquesta referència documental.

La documentació històrica, especialment els inventaris patrimonials de les famílies del municipi, permet constatar que els trullets eren propietat particular i que no totes les famílies en disposaven. La producció de vi tenia una dimensió comercial important: permetia obtenir ingressos per afrontar el pagament de rendes i censos, a més de contribuir al manteniment de les economies domèstiques.

L'expansió de la fil·loxera, a les darreries del segle XIX, va comportar l'arrencada de bona part de les vinyes del municipi i la consegüent desaparició progressiva de l'activitat vitivinícola tradicional. Els trullets van quedar aleshores abandonats i van perdre la seva funció productiva.

La recerca arqueològica impulsada amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona ha aportat noves dades sobre el funcionament i la cronologia del conjunt. Durant les excavacions s'hi van recuperar fragments de tenalles, gerres i càntirs datables entre els segles XVII i XX, que constitueixen indicadors materials de l'activitat desenvolupada en aquests espais. La UAB ha establert la seva cronologia d'ús, com a mínim, entre mitjan segle XVII i els primers anys del segle XX.

Durant les darreres dècades s'han impulsat diverses actuacions municipals de recuperació, consolidació i adequació per facilitar-ne la visita i la divulgació. Malgrat aquestes intervencions, les estructures continuen exposades a la degradació dels materials i a l'erosió natural.

Descripció arquitectònica i funcionament

Els trullets són construccions semisoterrades excavades directament als vessants de roca de guix cristal·litzat de la serra Llarga. La seva disposició segueix l'orografia dels barrancs i aprofita els desnivells naturals del terreny per resoldre el funcionament de les instal·lacions sense necessitat de grans obres de fàbrica.

Morfològicament, cada trullet està constituït per dos àmbits comunicats mitjançant un conducte circular. A la part superior hi ha una cisterna o cup destinat a contenir el most i permetre'n la fermentació. Aquest dipòsit té una capacitat aproximada d'entre 2.000 i 2.500 litres i pot presentar planta circular, quadrangular o rectangular. Les parets, el fons i la coberta estan revestits amb una capa impermeabilitzant elaborada amb guix cristal·litzat, sorra, cendra i altres minerals locals, entre els quals destaca la mica blanca, aglutinats amb aigua.

La cisterna és coberta amb una volta de tradició popular, que imita el perfil de l'arc de mig punt i presenta una petita obertura frontal que permetia accedir al seu interior. Aquesta solució constructiva, adaptada a les característiques del terreny, proporcionava protecció al contingut i contribuïa a mantenir unes condicions adequades per al procés de fermentació.

L'àmbit inferior correspon a la cambra de sortida i recollida del vi. També és excavat a la roca i cobert amb volta. Presenta unes dimensions aproximades d'entre 0,80 i 1 metre d'amplada, 1,75 metres d'alçada i entre 0,65 i 0,90 metres de profunditat. A la part superior d'aquest espai hi desembocava el conducte que comunicava amb la cisterna, tancat durant el període de fermentació. Per facilitar l'extracció i la recollida del vi, el paviment incorpora una petita concavitat excavada a la roca, mentre que a les parets laterals hi ha petits rebaixos que devien servir per dipositar-hi els recipients i els estris necessaris per a la feina.

Un detall constructiu especialment interessant és el sistema de tancament del conducte de sortida, que consistia a obturar-lo amb un càntir petit i segellar-ne el contorn amb argamassa. Aquesta solució permetia mantenir el vi dins la cisterna durant el procés de fermentació i emmagatzematge.

Fonts documentals i bibliografia:
- Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Monument arquitectònic i arqueològic dels Trullets d'Algerri. Documentació del Campus d'Arqueologia i Paleontologia.
- Ajuntament d'Algerri. Els Trullets. Descripció històrica, localització, característiques constructives i distribució del conjunt.
- Diputació de Lleida. Noguera Baixa. Avantprojecte de promoció turística. Documentació sobre les característiques arquitectòniques i constructives dels trullets.
- Brufal Sucarrat, Jesús, recerca arqueològica sobre els trullets d'Algerri, vinculada al Campus d'Arqueologia i Paleontologia de la UAB.
- Rafa Gimena, «Els Trullets d’Algerri divulguen patrimoni vitivinícola de la Serra Llarga», Vadevi, 16 de novembre de 2023.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí