Castell de la Figuera
(Algerri - Noguera)
Algerri - Castell de la Figuera (Foto: Albert Esteves, 2026)
Algerri - Castell de la Figuera (Foto: Albert Esteves, 2026)
Algerri - Castell de la Figuera (Foto: Albert Esteves, 2026)
Algerri - Castell de la Figuera (Foto: Albert Esteves, 2026)
Algerri - Castell de la Figuera (Foto: Albert Esteves, 2026)
Algerri - Castell de la Figuera (Foto: Albert Esteves, 2026)
Algerri - Pedres del castell aprofitades per fer la sagristia (Foto: Albert Esteves, 2026)
| Tipus | Castell |
|---|---|
| Període | Segle X a XII |
| Situació | La Figuera |
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
El castell de la Figuera s'alça a la part més elevada del petit nucli de la Figuera, situat al nord del terme municipal d'Algerri, en un emplaçament dominant sobre la plana i els accessos naturals a la serra Llarga. Les restes de la fortificació es troben al costat de l'església romànica de Sant Urbà.
La primera referència documental coneguda del castell data de l'any 1153. Es tracta d'una escriptura de donació atorgada pel vescomte Guerau Ponç III de Cabrera i la seva esposa Berenguera a favor de Pere de Claramunt i dels fills de Ramon de Claramunt. El document esmenta expressament una torre denominada ipsa de Figera, amb els seus termes i drets, situada dins la demarcació territorial de Castelló de Farfanya. Aquesta referència permet identificar l'origen de la fortificació com una torre de defensa vinculada a l'organització territorial de la frontera en el període immediatament posterior a la conquesta cristiana.
La fortificació s'ha de contextualitzar en el procés d'expansió dels dominis del comtat d'Urgell cap a les terres de la Noguera. La conquesta de la zona es produí durant el primer terç del segle XII, en el marc de les campanyes d'Ermengol VI d'Urgell, amb la intervenció del seu tutor, Pedro Ansúrez. La Figuera quedà integrada en el territori conquerit i fou confiada als Claramunt, que havien de contribuir a la repoblació i fortificació de l'indret.
La torre inicial, probablement concebuda com un element defensiu subordinat al castell de Castelló de Farfanya, evolucionà durant la baixa edat mitjana fins a adquirir les característiques d'una fortificació de més entitat. Aquesta transformació és deduïble de les restes arquitectòniques conservades, que apunten a una construcció posterior a la primera notícia documental.
El castell formà part dels dominis senyorials de la casa dels Cabrera, vescomtes d'Àger, que exerciren un paper destacat en l'organització política i territorial d'aquest sector de la Noguera.
Les restes del castell corresponen a una construcció de planta aproximadament rectangular, de la qual només es conserven dempeus dos dels murs de la torre principal, els situats als costats nord i oest. La seva disposició permet identificar una estructura de base quadrangular que devia tenir, com a mínim, planta baixa i dos pisos superiors.
Els murs conservats presenten un aparell de maçoneria força irregular, format per blocs de pedra de dimensions heterogènies, predominantment petits, lligats amb morter de color gris. A la cantonada conservada s'observa, en canvi, la utilització de carreus de dimensions mitjanes, més regulars i ben escairats, disposats per reforçar el vèrtex de la construcció.
A la façana occidental es conserva una petita obertura quadrangular, de cronologia incerta, així com diverses espitlleres que evidencien el caràcter defensiu de l'edifici. Se'n distingeixen dues a l'altura del primer pis i una altra al nivell superior. No s'hi han identificat vestigis de voltes ni de sistemes d'accés vertical, de manera que els diferents nivells devien estar resolts mitjançant sostres de bigues de fusta i possiblement escales mòbils.
Al costat de la torre, cap al nord-oest, hi ha les restes d'una segona estructura de planta quadrangular, que presenta una obertura inferior amb un arc adovellat de factura irregular. Els murs d'aquest cos són més prims i construïts amb pedra poc treballada. La seva funció no es pot establir amb seguretat, però podria correspondre a una dependència residencial o de servei incorporada posteriorment al conjunt fortificat, més que no pas a una part de la torre original.
Alguns carreus ben tallats procedents del castell van ser utilitzats en la construcció de la sagristia de l'església de Sant Urbà.
L'anàlisi de les restes conservades no permet atribuir amb absoluta certesa una cronologia estilística, però la configuració de la torre i les característiques de l'aparell constructiu fan pensar en una construcció baixmedieval, probablement dels segles XIII-XIV, amb modificacions i afegits posteriors.
La primera referència documental coneguda del castell data de l'any 1153. Es tracta d'una escriptura de donació atorgada pel vescomte Guerau Ponç III de Cabrera i la seva esposa Berenguera a favor de Pere de Claramunt i dels fills de Ramon de Claramunt. El document esmenta expressament una torre denominada ipsa de Figera, amb els seus termes i drets, situada dins la demarcació territorial de Castelló de Farfanya. Aquesta referència permet identificar l'origen de la fortificació com una torre de defensa vinculada a l'organització territorial de la frontera en el període immediatament posterior a la conquesta cristiana.
La fortificació s'ha de contextualitzar en el procés d'expansió dels dominis del comtat d'Urgell cap a les terres de la Noguera. La conquesta de la zona es produí durant el primer terç del segle XII, en el marc de les campanyes d'Ermengol VI d'Urgell, amb la intervenció del seu tutor, Pedro Ansúrez. La Figuera quedà integrada en el territori conquerit i fou confiada als Claramunt, que havien de contribuir a la repoblació i fortificació de l'indret.
La torre inicial, probablement concebuda com un element defensiu subordinat al castell de Castelló de Farfanya, evolucionà durant la baixa edat mitjana fins a adquirir les característiques d'una fortificació de més entitat. Aquesta transformació és deduïble de les restes arquitectòniques conservades, que apunten a una construcció posterior a la primera notícia documental.
El castell formà part dels dominis senyorials de la casa dels Cabrera, vescomtes d'Àger, que exerciren un paper destacat en l'organització política i territorial d'aquest sector de la Noguera.
Les restes del castell corresponen a una construcció de planta aproximadament rectangular, de la qual només es conserven dempeus dos dels murs de la torre principal, els situats als costats nord i oest. La seva disposició permet identificar una estructura de base quadrangular que devia tenir, com a mínim, planta baixa i dos pisos superiors.
Els murs conservats presenten un aparell de maçoneria força irregular, format per blocs de pedra de dimensions heterogènies, predominantment petits, lligats amb morter de color gris. A la cantonada conservada s'observa, en canvi, la utilització de carreus de dimensions mitjanes, més regulars i ben escairats, disposats per reforçar el vèrtex de la construcció.
A la façana occidental es conserva una petita obertura quadrangular, de cronologia incerta, així com diverses espitlleres que evidencien el caràcter defensiu de l'edifici. Se'n distingeixen dues a l'altura del primer pis i una altra al nivell superior. No s'hi han identificat vestigis de voltes ni de sistemes d'accés vertical, de manera que els diferents nivells devien estar resolts mitjançant sostres de bigues de fusta i possiblement escales mòbils.
Al costat de la torre, cap al nord-oest, hi ha les restes d'una segona estructura de planta quadrangular, que presenta una obertura inferior amb un arc adovellat de factura irregular. Els murs d'aquest cos són més prims i construïts amb pedra poc treballada. La seva funció no es pot establir amb seguretat, però podria correspondre a una dependència residencial o de servei incorporada posteriorment al conjunt fortificat, més que no pas a una part de la torre original.
Alguns carreus ben tallats procedents del castell van ser utilitzats en la construcció de la sagristia de l'església de Sant Urbà.
L'anàlisi de les restes conservades no permet atribuir amb absoluta certesa una cronologia estilística, però la configuració de la torre i les característiques de l'aparell constructiu fan pensar en una construcció baixmedieval, probablement dels segles XIII-XIV, amb modificacions i afegits posteriors.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí