Restes del castell d'Ivars
(Ivars de Noguera - Noguera)

El castell d'Ivars de Noguera estava situat al sector meridional del terme, prop d'Alfarràs. De l'antiga fortificació es conserva únicament una estructura de torre, molt arrasada i en gran part espoliada, situada en un punt elevat de la serra Llarga. La construcció presenta una planta rectangular i està formada per murs de pedra sorrenca, amb carreus disposats en filades i units amb morter. La simplicitat de l'aparell i la configuració de la torre són indicatives d'una arquitectura militar funcional, concebuda per a la vigilància i el control territorial, més que no pas per a una residència senyorial de caràcter representatiu.

El castell formava part del sistema de fortificacions que s'establí al llarg de la vall de la Noguera Ribagorçana durant el procés d'expansió dels comtats catalans cap a les terres de la plana de Lleida. L'esment documental més antic apareix en el testament de Ramon Berenguer d'Àger, de l'any 1158, en el qual deixava a les seves filles Berenguera, Magència i Ermessenda, i a la seva esposa Maria, diversos llocs i castells, entre els quals hi havia els d'Ivars, Boix i Tragó de Noguera. El testament també establia la necessitat de mantenir la subjecció feudal al seu senyor, el vescomte Guerau Ponç III de Cabrera.

Durant el segle XIII, el domini d'Ivars experimentà diversos canvis. Després dels conflictes successoris relacionats amb el comtat d'Urgell, el rei Jaume I arribà a un acord amb Guerau d'Urgell l'any 1268, pel qual aquest renunciava a les seves pretensions sobre el comtat. El 1271, el monarca infeudà el castell i la vila d'Ivars a Arnau de Calaf, tot mantenint-se la vinculació superior amb la sobirania comtal. El 1278, Pere II concedí el comtat d'Urgell a Ermengol X, dins del qual s'integrava el territori d'Ivars. A començament del segle XIV, la senyoria passà a Teresa d'Entença, hereva d'Ermengol X i esposa de l'infant Alfons, futur rei Alfons el Benigne. L'any 1355, la senyoria era exercida per Sibil·la, vescomtessa d'Àger i mare del comte Pere d'Urgell. Després del desmembrament del comtat d'Urgell, l'any 1414, Ivars passà a mans de la família Boixadors, de Lleida, i quedà integrat dins la baronia d'Alfarràs. Aquesta baronia fou convertida en marquesat a començament del segle XVIII, quan pertanyia a la família Ribes, la qual en va mantenir el domini fins a l'abolició de les senyories, al segle XIX.jurisdiccionals durant el segle XIX.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí