Església de la Concepció de Maria
(Ivars de Noguera - Noguera)
Ivars de Noguera - Església de la Concepció de Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)
Ivars de Noguera - Església de la Concepció de Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)
Ivars de Noguera - Església de la Concepció de Maria (Foto: Albert Esteves, 2026)
Panoràmica d'Ivars de Noguera (Foto: Albert Esteves, 2026)
Ivars de Noguera - Església de la Concepció de Maria (Foto: M.Carme Vidal -invarquit.cultura.gencat.cat-, 1983)
| Tipus | Edifici religiós |
|---|---|
| Situació | Plaça Major, 1 |
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
L'església, dedicada a la Concepció de Maria i a Sant Sebastià, està situada al centre del nucli antic, a la plaça Major. De l'antic edifici només es conserva el campanar, la resta és obra contemporània.
La història de l'església es remunta als primers temps de la conquesta cristiana del territori. Una de les primeres referències documentals data de l'any 1104, quan el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Elvira cediren l'església de Santa Maria d'Ivars, juntament amb altres temples, castells i béns, a l'abadia de Sant Pere d'Àger. Aquesta donació fou ratificada pels mateixos vescomtes l'any 1108.
La vinculació amb la canònica d'Àger queda confirmada posteriorment per les butlles papals d'Alexandre III dels anys 1162 i 1179, que reconeixien a l'abadia la possessió de l'església d'Ivars i dels seus drets, entre els quals els delmes i les primícies. L'any 1197 consta que el capellà d'Ivars era un tal Arnau, canonge de la comunitat d'Àger.
Aquesta dependència eclesiàstica es mantingué durant tota l'edat mitjana. L'església figura en una relació de parròquies dependents de Sant Pere d'Àger de l'any 1373 i continua apareixent en la documentació de l'arxiprestat d'Àger durant l'època moderna, concretament en un llibre de sinodals de 1648 i en els registres de visites pastorals de 1783-1784. La vinculació amb aquesta institució perdurà fins al segle XIX.
Tot i l'origen romànic, el temple va experimentar transformacions importants al llarg dels segles, entre les quals destaca la construcció de la volta de la nau principal, de tradició gòtica tardana. Posteriorment, durant el període barroc, s'hi introduïren noves modificacions que alteraren la configuració original. El campanar vell va ser enderrocat i se'n construí un de nou, l'any 1807, que és el que s'ha conservat.
Als anys 80 del segle XX el mal estat de l'edifici va aconsellar la seva demolició i la construcció d'un edifici de nova planta. Això ha permès incorporar part de l'antic conjunt a nous usos públics municipals, mantenint el campanar com el únic element històric conservat. La banda de llevant de l'edifici ha estat convertida en biblioteca pública municipal i el sector nord-oest en casal municipal de joventut.
La història de l'església es remunta als primers temps de la conquesta cristiana del territori. Una de les primeres referències documentals data de l'any 1104, quan el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Elvira cediren l'església de Santa Maria d'Ivars, juntament amb altres temples, castells i béns, a l'abadia de Sant Pere d'Àger. Aquesta donació fou ratificada pels mateixos vescomtes l'any 1108.
La vinculació amb la canònica d'Àger queda confirmada posteriorment per les butlles papals d'Alexandre III dels anys 1162 i 1179, que reconeixien a l'abadia la possessió de l'església d'Ivars i dels seus drets, entre els quals els delmes i les primícies. L'any 1197 consta que el capellà d'Ivars era un tal Arnau, canonge de la comunitat d'Àger.
Aquesta dependència eclesiàstica es mantingué durant tota l'edat mitjana. L'església figura en una relació de parròquies dependents de Sant Pere d'Àger de l'any 1373 i continua apareixent en la documentació de l'arxiprestat d'Àger durant l'època moderna, concretament en un llibre de sinodals de 1648 i en els registres de visites pastorals de 1783-1784. La vinculació amb aquesta institució perdurà fins al segle XIX.
Tot i l'origen romànic, el temple va experimentar transformacions importants al llarg dels segles, entre les quals destaca la construcció de la volta de la nau principal, de tradició gòtica tardana. Posteriorment, durant el període barroc, s'hi introduïren noves modificacions que alteraren la configuració original. El campanar vell va ser enderrocat i se'n construí un de nou, l'any 1807, que és el que s'ha conservat.
Als anys 80 del segle XX el mal estat de l'edifici va aconsellar la seva demolició i la construcció d'un edifici de nova planta. Això ha permès incorporar part de l'antic conjunt a nous usos públics municipals, mantenint el campanar com el únic element històric conservat. La banda de llevant de l'edifici ha estat convertida en biblioteca pública municipal i el sector nord-oest en casal municipal de joventut.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí