Església de Sant Julià de Boix
(Ivars de Noguera - Noguera)
Ivars de Noguera - Sant Julià de Boix (Foto: Àlex, CC BY-SA 4.0, 2015)
Ivars de Noguera - Sant Julià de Boix (Foto: Àlex, CC BY-SA 4.0, 2015)
| Tipus | Edifici religiós |
|---|---|
| Període | Segle XIII a XV |
| Estil | Romànic |
| Situació | Al costat del pantà de Santa Anna |
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
Era l'antiga parròquia del poble de Boix, un petit nucli rural d'origen medieval, situat a l'extrem nord del terme actual d'Ivars de Noguera, al costat del pantà de Santa Anna. La construcció del pantà, als anys 60 segle XX, comportà la inundació de part del terme i la desaparició de terres de conreu i infraestructures tradicionals. L'any 1964, després de la desaparició administrativa del municipi de Tragó de Noguera, el territori de Boix que no havia quedat negat per les aigües fou incorporat al terme d'Ivars de Noguera.
La història de l'església està estretament relacionada amb la canònica de Sant Pere d'Àger, de la qual fou sufragània. Aquesta dependència està documentada des de la segona meitat del segle XII. La butlla del papa Alexandre III, de l'any 1179, que confirmava les possessions de l'abadia d'Àger, esmenta expressament les esglésies de Boix amb les seves pertinences (ecclesias de Buxo cum earum pertinentiis). Aquesta vinculació comportava, entre altres drets, la facultat de l'abat de nomenar els rectors de la parròquia.
La dependència de Sant Pere d'Àger queda confirmada en una relació de les esglésies de l'abadiat de l'any 1373, en què torna a aparèixer Sant Julià de Boix. En aquell moment, tenia com a sufragània l'església de Santa Maria del Salgar, situada a l'altra banda de la Noguera Ribagorçana, dins la comarca de la Llitera. La vinculació amb l'abadia d'Àger es mantingué durant l'època moderna. L'any 1783, Sant Julià encara figurava dins l'arxiprestat d'Àger.
L'edifici és un exemple representatiu del romànic tardà del segle XIII. Consta d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta de canó seguit de perfil marcadament apuntat, una solució que evidencia l'evolució de les tècniques constructives romàniques cap a formes pròximes a l'arquitectura gòtica. L'espai presbiteral queda precedit per un arc triomfal profund, també de perfil apuntat, que estableix la transició entre la nau i la capçalera. La porta presenta un arc de mig punt adovellat, protegit exteriorment per un guardapols amb impostes. Al mateix frontis hi ha una finestra i un campanar d'espadanya de dos ulls, refets en la darrera restauració.
La història de l'església està estretament relacionada amb la canònica de Sant Pere d'Àger, de la qual fou sufragània. Aquesta dependència està documentada des de la segona meitat del segle XII. La butlla del papa Alexandre III, de l'any 1179, que confirmava les possessions de l'abadia d'Àger, esmenta expressament les esglésies de Boix amb les seves pertinences (ecclesias de Buxo cum earum pertinentiis). Aquesta vinculació comportava, entre altres drets, la facultat de l'abat de nomenar els rectors de la parròquia.
La dependència de Sant Pere d'Àger queda confirmada en una relació de les esglésies de l'abadiat de l'any 1373, en què torna a aparèixer Sant Julià de Boix. En aquell moment, tenia com a sufragània l'església de Santa Maria del Salgar, situada a l'altra banda de la Noguera Ribagorçana, dins la comarca de la Llitera. La vinculació amb l'abadia d'Àger es mantingué durant l'època moderna. L'any 1783, Sant Julià encara figurava dins l'arxiprestat d'Àger.
L'edifici és un exemple representatiu del romànic tardà del segle XIII. Consta d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta de canó seguit de perfil marcadament apuntat, una solució que evidencia l'evolució de les tècniques constructives romàniques cap a formes pròximes a l'arquitectura gòtica. L'espai presbiteral queda precedit per un arc triomfal profund, també de perfil apuntat, que estableix la transició entre la nau i la capçalera. La porta presenta un arc de mig punt adovellat, protegit exteriorment per un guardapols amb impostes. Al mateix frontis hi ha una finestra i un campanar d'espadanya de dos ulls, refets en la darrera restauració.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí