Castell de la Ràpita
(Vallfogona de Balaguer - Noguera)
Vallfogona de Balaguer - Castell de la Ràpita (Foto: Albert Esteves, 2026)
Vallfogona de Balaguer - Castell de la Ràpita (Foto: Antoni Grifol, CC BY-SA 4.0, 2015)
Vallfogona de Balaguer - Castell de la Ràpita (Foto: Albert Esteves, 2026)
Vallfogona de Balaguer - Castell de la Ràpita (Foto: Albert Esteves, 2026)
Vallfogona de Balaguer - Castell de la Ràpita abans de les obres de remodelació dels anys 60 (Foto: Pere Català Roca -invarquit.cultura.gencat.cat-, 1950)
Vallfogona de Balaguer - Castell de la Ràpita abans de les obres de remodelació dels anys 60 (Foto: Pere Català Roca -invarquit.cultura.gencat.cat-, 1950)
| Tipus | Castell |
|---|---|
| Situació | Trencall al camí de la Ràpita |
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
El castell de la Ràpita és un conjunt fortificat d’origen andalusí, situat en un tossal a ponent del nucli de la Ràpita, dins el terme de Vallfogona de Balaguer. La seva importància rau tant en els vestigis de la fortificació medieval —especialment una torre de grans carreus que es considera d’època islàmica— com en la transformació posterior en residència senyorial. L’edifici actual és, per tant, el resultat de diverses etapes constructives i d’una restauració important duta a terme durant la dècada de 1960.
El topònim Ràpita, derivat de l’àrab rābiṭa, fa referència a un establiment fortificat de caràcter militar o religiós. El lloc ja apareix documentat el 1090, quan el comte Ermengol IV d’Urgell i la seva esposa Adelaida van fer donació de dues almúnies situades a la Ràpita. El castell també va tenir un paper destacat durant el setge de Balaguer de 1105 i, més tard, en els conflictes successoris de començament del segle XV, quan Jaume II d’Urgell hi va establir el seu quarter general. El 1532 va ser venut a la ciutat de Balaguer. Posteriorment passà a mans de diverses famílies nobles, entre les quals els llinatges Vega, Vallès i Casanova. Destruït durant la Guerra de Successió, al segle XVIII, l'antiga fortificació es va convertir en un mas rural fins a la reforma del segle XX.
L’element medieval més destacat que s'ha conservat és la base d'una torre de planta rectangular, integrada a l’ala nord de l’edifici actual. Conserva trams de mur construïts amb grans carreus de pedra sorrenca disposats en sec, alguns de dimensions excepcionals, que podrien haver estat reaprofitats d'una construcció d'època romana. La seva tècnica constructiva permet relacionar-la amb altres fortificacions andalusines de la zona, i es pot datar a la segona meitat del segle IX.
La resta de l’edifici correspon a la transformació de la fortalesa en residència senyorial, probablement efectuada a finals del segle XVI, aprofitant elements més antics, com el portal adovellat, que podria ser dels segles XIV o XV. L’aspecte actual, de caràcter historicista, és fruit d’una restauració important duta a terme entre 1963 i 1965 per iniciativa de la família Casanova.
A pocs metres del castell hi ha la capella de Santa Margarida, antiga església parroquial del terme.
El topònim Ràpita, derivat de l’àrab rābiṭa, fa referència a un establiment fortificat de caràcter militar o religiós. El lloc ja apareix documentat el 1090, quan el comte Ermengol IV d’Urgell i la seva esposa Adelaida van fer donació de dues almúnies situades a la Ràpita. El castell també va tenir un paper destacat durant el setge de Balaguer de 1105 i, més tard, en els conflictes successoris de començament del segle XV, quan Jaume II d’Urgell hi va establir el seu quarter general. El 1532 va ser venut a la ciutat de Balaguer. Posteriorment passà a mans de diverses famílies nobles, entre les quals els llinatges Vega, Vallès i Casanova. Destruït durant la Guerra de Successió, al segle XVIII, l'antiga fortificació es va convertir en un mas rural fins a la reforma del segle XX.
L’element medieval més destacat que s'ha conservat és la base d'una torre de planta rectangular, integrada a l’ala nord de l’edifici actual. Conserva trams de mur construïts amb grans carreus de pedra sorrenca disposats en sec, alguns de dimensions excepcionals, que podrien haver estat reaprofitats d'una construcció d'època romana. La seva tècnica constructiva permet relacionar-la amb altres fortificacions andalusines de la zona, i es pot datar a la segona meitat del segle IX.
La resta de l’edifici correspon a la transformació de la fortalesa en residència senyorial, probablement efectuada a finals del segle XVI, aprofitant elements més antics, com el portal adovellat, que podria ser dels segles XIV o XV. L’aspecte actual, de caràcter historicista, és fruit d’una restauració important duta a terme entre 1963 i 1965 per iniciativa de la família Casanova.
A pocs metres del castell hi ha la capella de Santa Margarida, antiga església parroquial del terme.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí