Castell de Castelló de Farfanya
(Castelló de Farfanya - Noguera)

El castell de Castelló de Farfanya s’alça al capdamunt del tossal que domina la població, en una posició estratègica sobre la vall del Farfanya. És una fortificació d’origen andalusí, bastida probablement al segle IX com a part del sistema defensiu de la frontera nord d’al-Àndalus. S’hi han identificat també vestigis d’ocupacions anteriors, possiblement d’època ibèrica.

La primera referència documental coneguda és de 1036. El 1091, quan encara era sota domini musulmà, Castelló pagava paries al castell de Gerb. La conquesta cristiana es devia produir entre 1115 i 1116, probablement en el context de l’expansió dels vescomtes de Cabrera. Durant els segles següents, la fortalesa va estar vinculada als vescomtes d’Àger i als comtes d’Urgell. Després de la dissolució del comtat d’Urgell, el 1414, passà al comte de Foix. Més endavant va revertir a la Corona i fou encomanada als Beaumont. Des de 1596 fins a 1835, la senyoria va estar en mans dels ducs d’Alba.

El recinte presenta una planta trapezoidal allargada, d’uns 80 per 30 m, adaptada a la topografia del tossal. La defensa natural dels vessants sud, est i oest es complementava amb un fossat excavat al costat nord, el més vulnerable. Les restes permeten distingir diverses fases constructives, corresponents a la fortificació andalusina i a les reformes efectuades després de la conquesta feudal.

De la fase islàmica es conserven trams de muralla als sectors nord i est, construïts amb maçoneria irregular disposada dins d’encofrats i recoberta originàriament amb morter de calç i guix. També hi ha restes de torres semicirculars, una de les quals conserva una alçada considerable. Posteriorment a la conquesta, l'any 1116, es van emprendre grans obres de remodelació per atendre les noves necessitats de la societat feudal, tot aprofitant les estructures antigues que es van reforçar amb nous paraments. Al sector occidental destaquen les restes d’una torre circular i una cambra de grans dimensions, coneguda tradicionalment com la Cavalleria, coberta amb volta de canó apuntada i amb diverses espitlleres al mur meridional.

El conjunt es troba actualment en estat ruïnós i molt afectat per l’erosió i els despreniments. Malgrat això, conserva un notable interès arqueològic, ja que permet estudiar la transformació d’una fortalesa andalusina en un castell feudal. Al mateix tossal, en una terrassa inferior, s’alça l’església gòtica de Santa Maria, que formava part del conjunt castral.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí